A Mossegades

En la negra nit, la lluna calla
davant el silenci brota el joc,
cossos nus, enigmàtica mirada.

La confiança succeeix experiència,
quan el desig conjura passió de fam,
i la cobdícia esdevé pura competència.

És llavors quan la unió tempteja:
- Som infants de boques menudes
amb colossals llaminadures.

A mos de carn roja, gesta el llicenciós,
si abans tot era negra, ara ja pren color.
Tendra és l’estima i ferma la passió

Descrivim sota camises blanques,
mossegades del passat i del futur.
Mossegades que fan somriure,
aquelles que seran pecat, i d’altres,
que ens vam permetre escriure.

És llavors quan la unió tempteja:
- Som infants de boques menudes
amb colossals llaminadures.

Així, com a missatges xifrats
sense el permís ni l’autoritat
ens alimentem per a ser saciats.