A merry little Christmas

Diuen que l'art de viure és l'ofici més complicat per a l'home; que la felicitat no depèn, en absolut, del que pugui ocórrer al teu voltant, de circumstàncies calamitoses, de la mala fortuna, o de si la dona que t'has estimat sempre, i que encara t'estimes, fuig, sense avisar-te prèviament, amb la fillada, el cotxe nou i els estalvis de tota una vida, un dia de Nadal qualsevol, com avui... No, la felicitat no depèn d'això.

Diuen que el sentit de la vida es construeix, com la Sagrada Família de Barcelona, molt lentament, a base de temps, d'esforç i sacrificis. Diuen, també, que tot és molt més fàcil si practiques la virtut de la recta obediència: primer, escoltant-te els consells dels pares, o bé creient fermament tot allò que t'explicaven els mestres a l'escola; després, fent cas de la parella, o satisfent de bon grat els desigs d'un o més caps ineptes a la feina... Sí, així tot és molt més senzill, més planer.

I sempre arriba, inexorablement, un matí qualsevol de la teva melangiosa biografia, el dia de la teva graduació "cum laude" en dissorts i desventures. Sí..., arriba definitivament el dia i l'hora en què t'acomiaden de la feina i acabes per perdre-ho tot, o el poc que et quedava; i a l'endemà, poc que t'ho pensaves, també arriba el dia en què un banc o una caixa qualsevol, d'estalvis i/o pensions, deixa de felicitar-te pel teu natalici, per tal de reclamar-te, ara, les quotes pendents amb tots els seus interessos (i per què ara, et preguntes); i arriba -i això encara fa molt més mal- el dia en què perds l'esperança de tornar a escoltar, tan ben acompanyat com ho estaves en un temps passat, davant la teva pròpia llar de foc, la veu sensual de la Judy Garland que et canta a cau d'orella: "Have yourself a merry little Christmas / Let your heart be light / From now on your troubles will be out of sight, yeah / ... / Through the years we all will be together / If the fates allow / Hang a shining star upon the highest bow / And have yourself a merry little Christmas now..."