A l'ésser inhumà

Formes confuses que alcen uns caps
Difusos i misteriosos,
Per mirar amb por reverent i supersticiosa
Les lluentors desconegudes que,
Des del cel incandescent
Clivellen els esperits ignorants i els cremen.
És l'inici d'un caminar,
D'una fugida endavant, violenta, agressiva,
Cimentada sobre la por i la ignorància,
La por ignorant
Dels éssers humans.

Abans que sentiments vam tenir por,
Abans que por, instint,
Un instint torçat i assassí de bèstia sanguinària,
Un instint de pregona distància,
Bàsicament poruc, construït amb la ignorància
I destruït amb l'espasa que alguns anomenen raó.

Avui no som diferents d'aquelles bèsties,
Potser només hem canviat els pals per les bales,
Les fletxes per les bombes,
I a la por ignorant a allò desconegut
Li diem Ciència.