A LA VELLESA

Si un jorn de la meva vida la vellesa que m´arriba
jo no se prou aceptar,
a tú Déu demano força
per no donar el braç a torçer
i poder- la bé abraçar.

Que com un rosari d´aurora
sento que ma vida s´escola
entre goigs i dolors
i mentre rodola i rodola
em pregunto cap a on?

Sola vaig i amb gran falera
visc aquesta gran quimera
d´anar vers a l´infinit
i veient passar ma vida
em pregunto cada dia
si ha estat somni l´esperit.

Res és mort ni és agonia
dins d´aquesta sinfonia
que és la nostra creació,
llavors doncs si tot comença
com es pot marxar amb temença
i amb dolor?

I com que de tal pregunta
la resposta jo no sé
haig de viure cada dia
dins de la gran sinfonia
amb l´Esperança, i la Fe.