A la meva amiga

Vaig un dia una noia conèixer
En va caure bé, em va agradar
I al poc tems d'ella em vaig enamorar
Vàrem ser feliços, per uns instants
Vàrem tenir en el cel els cors flotant
Però va venir un fort cop de vent
Un vent, constant i sense parar
Que aquells cors que avia en el cel cantant
Mica ne mica va anar separant
Ells es resistien, no volien pedrers a l'atzar
Mes, aquell vent, sense deixar un instant de bufar
Va aconseguir el propòsit que es va marcar.

Ara i avui, aquells cors separats
De dolor i pena estan trencats
De soledat i buit marcats
Que només el temps podrà reparar
Però hi ha un detall em que el vent no va contar
I es la força d'aquells cors mes enllà
Que potser junts mai podran estar
Però un llaç sempre els unirà
I aquest llaç te nom propi, "amistat"


Tinc una amiga que val un tresor
Per mi es de lo bo, lo millor
Tinc una amiga amb la que ara no puc parlar
Però se que em poc temps, triomfarà l'amistat.
Tinc una amiga amb la que sempre podré contar.