A la fi la mar

Un relat de: Ferran de Montagut

Sense aigua no hi ha vida
si mai hi ha agut vida zero,
zero en nostre passat
si manca l'amor no hi han poemes.


El futur no existeix necessitem,
de pluges, aigua freds i calors
dons si no hi ha això tampoc hi ha futur
nostre futur es una manera de poder viure.

Les arrels subjecten els arbres..,
els arbres creixen a base de pluges i sol,
llunes i nits fresques o caloroses
com si fossin ardents mirades de sol.

Tota mena de flors obren els seus ulls
amb un concert al so de les puges,
grans amors noies maques suaus i tendres,
rius que deixen ses aigües el els mars.

Felicitat, vida i poesia, la llum del sol la lluna
les pedres precioses el cel estrellat;
retorna a la terra la llum, en les nits de somnis estranys,
penes, tristor, pluges, rius.., l'aigua corre cap el mar.

La vida segueix el seu curs, plou, fa sol, nits estrellades,
amors, poesies, surt el sol hi ha un futur,
tot en la terra es felicitat, concerts, rialles llavis ardents,
es neix, es mort, torna, retorna, existeix al fi la mar.


Ha sigut un poema per en, Ferran de Montagut, escrit avui dia 1 d'Agost del 2006, en el meu estudi d'estiu el "MAS DELS TILERS" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya.

E-Mail: ferran_baron_de_montagut@msn.com etc.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

885528 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)