Cercador
A la capital
Un relat de: Estartany- Compartir:
L'arrel d'un cabell tenia un gust amarg
just quan de sobte a ella li arrencaren,
fent servir unes tenalles de cranc de riu
que havien trobat en un contenidor.
Els sense sostre foren tots trepitjats
sense excepció, perdó ni clemència,
davant la indulgència de les seves caixes
de cartró empudegat d'un perfum molt car.
Una octaveta preguntava als més muts:
<
dels racons més eixuts de raons que sols
feia impossible una resposta escrita!
Es cordaven amb molta pressa els abrics
mentre l'esquena quedava descalça
perquè l'esguard d'algun carronyaire cec
ensumava les delicioses nafres.
Aquells homes jugaven a arrencar-se
les celles amb avions de paper oliós
fent punta als seus ulls on es reflectia
un anunci ple d'amenaces àgils.
No tenien futur ni els era nou
que les parets més tortes sense portes
guardessin una alternativa per si
els fallava algun dia l'inhalador.
Respiraven cendres, venien fum groc
i cremaven els nounats tots els dilluns
per festejar les rutines més sanes
que omplien a vessar els diaris forts.
Al cementiri una dona menjava
verí per coloms amb forma d'estalvi
del trajecte que hi havia entre
el patiment i el més agradable cop.
l´Autor
2 Relats
1 Comentaris
583 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00