A L´AMANT

A L´AMANT



T´he estimat prou
per saber que t´he estimat.
He desaprés plorar per
no sentir-hi tant de desfici, però
ja abans vaig pactar amb el cor desfermat.
Batega el teu cor dins el meu pit
-com dins un clot-,
Et vas endur la part mes sagnant.
He reseguit el teu camí i
les seves emprentes son les meves,
les teves s´han disolt amb les desfetes de les llágrimes.
Queda al aire endurit un suspir d´enyor…que
ha sobreviscut a tota temença i malgrat tot
vull que sapigas que només et puc retreure
aquesta minsa son que desplega l´ánima
quan somia desperta…
a trenc d´alba, deixa un regust de vella cadencia
que em commou tendrament, sense recança...
Sempre seré àngel dins d´un infern de mots
de pertorbants encreuats d´ahir.
Tambe preescriuen les derrotes,però res
es més llarg que un present petò
resolt als llavis marmessons.
T´he estimat prou, profundamente, tal volta,
com la Cremor d´una ferida
com la gargamella quan empassa
com el lligam de dues corretjes dins un pou.
Amb un poc d´orgull i mig envalentida per
un terravestall de certa esperança
resolc fer balanç a grans trets…sí…
T´he estimat prou i encara crec
que el degut per poder anomenar-lo amor.
Vull que sapigas tot aixó
ara que m´allunyo de les teves rodalies i
deixo de fer via cap a tu.

.