365 dies amb tu

No trobo les paraules adients per dir-te el que sento per tu; a l'hora d'escriure-ho es fa molt difícil, ni el millor diccionari té suficients paraules per fer-ho.
Suposo que t'aprecio d'aquesta manera per tot el que has fet per mi des de que ens hem conegut... M'has donat la teva mà quan més l'he necessitat, m'has abraçat quan menys ho mereixia, m'has donat el millor motiu per llevar-me cada dia, m'has ensenyat coses que fins al moment desconeixia, m'has aixecat quan he caigut, m'has donat moments tant únics que no podré oblidar, m'has fet disfrutar de les coses més simples, m'has protegit, m'has ilusionat i m'has estimat.
Malgrat totes les baralles, tots els plors i crits... Sento que li has donat sentit a la meva vida o més aviat has fet que la començi a viure.
Per descomptat, ets un trèsor... I encara no sé com t'he trobat.
Desitjo fer-te feliç perquè si de totes les coses que hi ha al món n'hagués de triar una, escolliria la teva felicitat; desitjo que ens tornem a enfadar cent vegades més per desprès tornar a somriue amb tu, desitjo crèixer amb el teu amor i seguir aprenent més coses de tu.
Només necessito fer-te somriure per sentir-me bé, quan les coses és compliquen i sembla que començem a allunyar-nos l'un de l'altre, se'm fa un nus al coll que m'ofega i em posa trista, el món em cau al damunt si te'n vas; sé que sona fals i que costa de creure, però si ho dic és perquè he viscut situacions que m'ho han fet veure així. Haig d'admetre que mai abans havia estat enamorada, aquesta vegada es tracta d'un sentiment més adult, més sinçer...També t'he de dir que tot ha canviat des del primer petó i que li has donat nom i sentit a totes aquelles coses que abans no en tenien.
I ara... Cada instant que tanco els ulls em venen al cap totes les mirades que em dones plenes de complicitat, llavors somric.
He viscut els moments més importants i especials gràcies a tu, he sentit emocions tant boniques que encara se'm possen els pèls de punta cada cop que els penso; el món s'ha fet petit, com tu vas dir, i ara només hi som tu i jo.
En aquests quinze anys he tingut els millor dotze mesos de la meva vida.
Creuràs que estic boja i sí, estic boja per tu. T'imagino a totes hores i aquesta sensació superior a mi no em deixa pensar en res més que en el nostre amor. No deixo de recordar tots els moments que hem passat junts i en la capacitat que tens de fer-me dia rere dia més feliç. No sé què sentiré demà, només sé el que sento avui i només sento que ets la meva vida.
Vull fer-te saber que tot això no són paraules buides, són plenes d'amor.
Mentres tant seguiré sent una il·lusa, fantasejant amb tu en secret, somiant que em perdo entre la comisura dels teus llavis... Que em donen la vida. I me la prenen.

Senzillament t'estimo.
I tant sols espero que sigui etern, com els somnis...