3 Relats d'un seductor

Un relat de: Gabriel Boloix Torres

I
DIÀLEGS D'UN SEDUCTOR ZOODIACAL
Als seus quaranta anys va decidir que calia provar una nova tàctica. Li havien comentar que preguntar per l'horòscop mai falla i el pobre conco- ell que mai havia cregut en horòscops, ni vidents, ni astres, ni punyetes!- va llegir-se sencer el Manual dels astres i l'amor i apa, a provar sort! Enmig de les penombres de qualsevol bar, deia a les víctimes mètodicament escollides:
-Quin signe ets?
-Sóc Taure.
-Oh, quina sort! Jo sóc Escorpí! Els Taure i els Escorpí, bé, ja saps, diuen que hi ha…
-Hi ha què?
-Hi ha bones vibracions?
-Doncs fes-me el favor de lligar-te a la meva companya que també ho és i deixa'm en pau!
Un altre intent:
-Hola, bonica, de quin signe ets?
-Sóc Verge.
-Ah, sí? Oh, quina sort! Jo sóc Bessons. Ja saps allò que entre els Bessons i els verge hi ha bon rotllo, oi?
-Mira, tio, no em diguis mentides! El meu manual d'astrologia no diu això!
Un tercer intent:
-Hola, estàs sola? Oi, que sí? De quin signe ets?
-Sóc Aquari?
-Ah, sí? Jo sóc Peixos. Ja saps allò que entre els signes d'aigua hi ha bon rotllo,oi?
-Idiota! Els Aquari som signes d'aire!
Un quart intent:
-Ei, tu! M'han dit que ets Leo, oi?
-Sí, guapo, sóc una lleona!
-Oh, quina sort! Jo sóc Sagitari i ja saps que entre els signes de foc hi ha bon rotllo, oi?
-Mira, guapo, seré lleona d'aspecte i del que tu vulguis!
Un altre intent:
-Hola, bonica. Balles molt bé. De quin signe ets?
-Sóc Balança.
-Oh, quina sort! Jo sóc Àries. Ja saps que entre els nostres signes sempre hi hagut bon rotllo, oi?
I de cop i volta va aparèixer un noi alt, fort i atractiu- més perillós que el noi d'aquell anunci de sucs, sí, home, sí, el primo de Zumosol- i li va dir: fot el camp! Cabra boja!
Això dels signes no va ser gaire bona tàctica. Pitjor hauria resultat si ho hagués provat amb l'horòscop xinès:
-Hola, guapa. Ets una gossa? Vull dir de l'any del gos?
I potser ella hauria contestat que sí, i ell hauria contestat:
-Oh, què bé! Jo sóc porc, vull dir, de l'any del porc i els nostres signes s'atrauen, oi?
Només li quedaven dos signes i no sabia si hi hauria bona química entre ells:
-Hola, bonica, ets Càncer?
-Sí, sóc Càncer i tot el que tu vulguis.
-Oh, quin sort! Jo sóc Capricorn.
-Diuen que sou molt treballadors.
-I els Càncers sou molt astuts.
I floretes amunt i floretes avall, varen prendre una copa i una altre i una altre i es varen emborratxar i se'n varen anar al llit i al despertar-se amb tot l'embolic zoodiacal ja no sabia de quin signe era i la tal Càncer, pobreta, no era molt agraciada i ja era cinquantona i al regirar-li la cartera va adonar-se que l'havia enganyat i que no era del signe que creia que era. I a la pobre noia cinquantona no va saber-li dir que no i varen quedar un altre dia i un altre i un altre i entre una cosa i l'altre va pensar que la pobre no estava tan malament i varen començar a sortir més seriosament i sense adonar-se'n el conco ja no era conco i era més feliç que unes pasqües.
II
Pink Tunel
En Jaume no era un òptic qualsevol. De petit ja s'havia destacat per les seves dots observadores en els treballs de ciències naturals. De gran va estudiar òptica. La seva passió sempre havia sigut mirar per un forat, el que sigui: el forat d'un microscopi, les lents ben graduades o el forat de la paret guaitant la veïna en hores noctàmbules.
Un divendres qualsevol, passejant pel carrer es va fixar en un tub rosa d'allò més original. Mai n'havia vist cap. Se'l va mirar i remirar. Semblava com si estigués fent un treball de camp. Era força gros, i va decidir ficar-hi el cap. Al principi va notar una força estranya, una força que atreia el seu caparró cap a l'interior d'aquell tub. Després va notar que aquella força xuclava el seu cos i caigué per un precipi calent.
Mentre queia avall avall va poder fixar-se amb l'emperadriu Cleòpatra en plena sessió de massatge, en un emperador en uns banys romans jugant amb tres noietes etrusques, en un bàrbar sacsejant pel darrera una saxona, en un trobador medieval fent les delícies de la seva dama estimada, en un cavallé medieval cavalcant damunt de la reina catòlica, en uns nobles austríacs extasiats per un ritme operístic, en uns revolucionaris asseguts brindant amb vi mentre unes revolucionàries disfrutaven sota els seus baix-ventres, en uns bohemis novaiorquesos de mig segle en plena orgia xarlestonenca, en uns hippis al Central Park mentre fan l'amor i no la guerra, en uns joves a dins del cotxe després de la festa postdiscoteca, en uns polítics post-cimera mundial en plena sauna, i en un noi gaudint aventures cibernètiques...
Va notar com la força disminuia cada cop més, i el rosa es va convertir primer en fúcsia i després en vermell. S'adonà que estava a l'exterior de l'altre banda del tub. Havia caigut i li rajaven gotetes vermelles del front. S'eixugà el cop i observà perplex el tub. Aquell tub li havia mostrat totes aquelles imatges, o era el seu cervell que li havia clavat una mala jugada?
S'allunyà una mica d'aquell tub i d'aquella zona en obres.
No es podia creure que un tros rodó de formigó li pogués oferir tantes emocions.
S'apropà a un parell de iaios que contemplaven les obres. En Jaumet els hi preguntà:
-Què saben que carai hi construiran aquí davant?
- Em sembla que he sentit dir que construiran un nou centre lúdic, on s'oferiran espectacles de cabaret!.
-Ah, doncs quan ho inagurin hi penso anar!.
I encuriosit en Jaume va continuar preguntant:
-I saben per què serviran aquells tubs?
-No ho sé, noiet, no ho sé...només he sentit dir que el futur propietari del local els anomena els tunels rosa dels temps. Per què serà?.
En Jaume mostrà un gest de desconeixement i marxà somrient.
Va pensar que no era bo deixar-se endur tant per la curiositat, que calia ser més prudent, que qualsevol dia rebria un bon escarment; però també va pensar que aquell cop havia valgut la pena.
III
COSES QUE PASSEN A VILAMUNT…
Anys enrera, Vilamunt vivia aïllada del món.
Un dia les noves tecnologies varen fer acte de presència. Fins i tot, en Pere Anton, un pobre conco que es passava la vida cuidant la seva granja ho sabia. El Mas Riera ho sabia prou bé.
En mossèn Jaume estava preocupat pel seu estimat feligrès. A la seva edat i encara no havia festejat mai. I en Pere li responia que com volia que festegés amb noies si tot el dia estava ficat a dins d'aquella maleïda granja. I en mossèn Jaume, que era de la vella escola, li retreia: "ja és hora que pensis en casar-te i tenir un hereuet."
En Pere Anton amb prou feines tenia temps per anar a fer una copeta de conyac amb els amics del Casino. Allí es trobava el seu amic, en Josep Maria, que a la seva edat es trobava a l'atur. Tota la vida treballant a l'empresa de manufactures de Vilamunt i ara a la rue com diuen alguns. En Josep estava de pega. Ho estava fins que un dia li va tocar un regal amb les etiquetes promocionals de Cafè Oley , exactament un ordinador d'aquests amb Internet i tot això nou que ara es porta. A la seva edat no estava per aquestes coses, no estava per aprendre. Els de la Penya futbolística li varen fer veure que era important reciclar-se amb els temps.
Navegant, navegant, observaren que la xarxa estava plena de mil propostes, fins i tot, moltes propostes comercials. En Pere Anton, gràcies a l'ordinador d'en Josep també va aprendre a navegar i va descobrir un portal on diferents empreses oferien els seus serveis, dones somrients els conviden a submergir-se encara més a la xarxa…En Pere Anton li preguntà al Josep: "què faries si la teva dona cedís la seva imatge per una d'aquestes empreses? En Josep va respondre: "No, impossible! No comparis la meva dona amb aquestes donotes! "

La Paquita, la dona d'en Josep, a l'atur, ja no estava per punyetes. A la seva edat encara tenia un bon tipus. Per aquest motiu va marxar a Barcelona per apuntar-se a una agència de publicitat i de models. La van escollir per unes campanyes de promoció de productes cosmètics i de llenceria.
Un dia, en Josep Maria va convidar a tots els companys de la penya futbolística a casa. Abans del partit, varen navegar una estona i vés per on! En Josep va anar a parar a la pàgina comercial on sortia una imatge de la Paquita mostrant un producte. En Pere Anton li va preguntar: "què hi fa la teva dona allà dins? No deies que no ho faria mai?"
En Josep Maria va posar-se vermell com un pebrot i tots els amics varen riure una bona estona.
A casa la Paquita i en Josep Maria hi va haver un bon sidral. I la Paquita va fer callar el seu marit tot argumentant contundentment: " crec que no t'hauries de posar d'aquesta manera. Hauries de ser menys bocamoll i hauries de pensar que no pots dir mai que d'aquesta aigua no en beuré!"
En Pere Anton va quedar fascinat pel que havia vist a la xarxa i va decidir comprar-se un ordinador i connectar-se a la diabòlica xarxa d'internet. En mossèn Jaume no parava de renegar "això és fruït del diable! Del diable!"
Navegant, navegant per la xarxa va poder observar noies molt ben dotades i sense gaire roba. N'hi havia una que li feia molt el pes. Va imprimir la foto i li va ensenyar a mossèn. I li va dir: "Ja la tinc! Ja l'he trobada!"
I el mossèn, l'alcalde i altres personalitats i menbres de la penya futbolística decídiren solidaritzar-se amb en Pere Anton i ajudar-lo a trobar la noia dels seus somnis. Enmig de la gran ciutat la comitiva va ensenyar la fotografia de la noia i després de molt buscar i buscar varen anar a parar al Beirut Cafè, un antre eròtic de primera categoria. La noia en qüestió no entenia res i després que en Pere Anton li digués que estava boig per ella, ella va entendre que volia marro i ell li va dir que l'acompanyés fins al seu poble.
La noia va accedir a l'estranya petició
del conco i tota la comitiva municipal va tornar triomfant i alegre cap a Vilamunt. La noia, després d'entendre que abans del marro calia casar-se, va decidir seguir la comèdia i es va casar amb en Pere Anton.
La noia va sentir-se estafada, però després de les atencions d'en Pere Anton, va creure que compartir aquelles terres i aquella fortuna amb aquell sapastre era un xollo i que era una forma com una altre de deixar la seva vida anterior. D'aquesta manera foren feliços, menjaren aniços, cardaren com bojos, tingueren l'hereuet i navegaren per sempre més per l'internet.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Gabriel Boloix Torres

Gabriel Boloix Torres

84 Relats

8 Comentaris

78090 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Agraïr a Relats en català que en seu dia publiqués tots aquests textos que vaig escriure ja fa molt de temps.

Agrair-te a tu lector-a que els estiguis llegint.
****
Vaig entrar per casualitat en aquest portal i vaig decidir la primera vegada, com si fos un joc penjar-hi algún text, ho vaig fer sota l'àlies de SRBOTO08.
****
En Gabriel ha publicat una dotzena de relats i poemes en llibres col·lectius, ha format part d'entitats literàries, ha guanyat algún que altre premi i també ha publicat alguna obra a nivell individual. També ha publicat sèries de poemes al portal literari www.Joescric.com

Vet aquí algunes de les meves pàgines:
http://naufragiobrer.blogspot.com
http://escritsdelfum.blogspot.com
http://illadelfum.blogspot.com
www.facebook.com/lilladgboloix

Salut i lletres!!!