20 de Desembre

Un relat de: insurrecta

Que dir de tu... ens venguérem el 9 sense saber l'amistat que posteriorment tindríem, no ens fixarem entre nosaltres, encara que tu recordes cada dia més la meva cara entre estelades i rojas, entre companys i camarades.

Primer dinarem,... desprès lluitarem....

Passaren les hores, passaren els dies...i per una simple broma de pijaria ens vàrem trobar.

Començarem a xerrar, no sé ven be de què, però xerràvem i cada dia més... fins el punt de trobar a faltar les paraules dites amb amistat. Hores i hores sense avorrir-nos ni un segon, explicant aventures i desventures que ens uniren més...

Sabia el que hi havia, obstacles externs, lligams de moment insuperables, barricades de ferro forjat però a la vegada de paper mullat. Línies estretes ens uneixen, extretes de línies i línies i línies escrites de sentiments comprimits, d'emocions internes sentides, de paraules dites en moviment.

Bufff tot és tant complicat amb tu i a l'hora tant fàcil.... diem d'anar a dormir junts, només dormir, quin sentiment més castra hi ha que l'amistat?¿ que l'amor d'amics?¿
El problema és saber si això ho podríem mantenir...


Comentaris

  • Qui fos ell...[Ofensiu]
    Xess | 23-12-2005

    Hi ha homes que no saben la sort que tenen, i d'altres que els envidiem.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: