Barcelona 24/ 03 /04

Un relat de: LLuna

Vivia el present però somiava desperta. Li agradava evadir-se, sentir-se part del món, ja que aquest era el seu company de viatge. Faltava un llarg camí per recórrer, començava a descobrir l'essència del viure. El sentir, l'olor, les carícies i els contes.
No sabia molt bé quin era el seu futur però no importava. Es sent a gust contemplant els paisatges, els paratges que queden guardats en la melancòlica memòria. El vent acariciant els arbres, les onades i el seu cabell, tots ells formen part de la seva vida.
Volia disfrutar, somiar, viatjar i volar, per descobrir els plaers, els somnis trencats, les il·lusions i desil·lusions que configuren els petits moments de la nostra vida. VIDA.
S' aixecava a poc a poc, amb ganes d'olorar el carrer, les persones desconegudes que circulen sense rumb fix pels carrers. Volia conèixer, saber, es preguntava per què.
El seu màxim plaer, contemplar la lluna plena i les estrelles, sensorials elements que transmeten tranquil·litat. La seva llum, la seva escalfor, pot sentir-se, els seus ulls ens miren, ens protegeixen.
L' amor, què era l'amor. AMOR. Recorda aquells moments, les carícies, els petons, les nits, les mirades, les seves mans, els seus ulls vermells i els d'ella després del dia del comiat. Els sentiments poden evaporar-se, seguint un procés dolorós. La memòria ens falla, ens porta el dolor amb el record de la seva estimació, de l'amor temporer. Els seus llavis encara els pot sentir, eren part d'ella. Però es va acabar.
La vida canvia, varia, camina pels somnis d'aquells que somien que tot això no sigui un somni.


Comentaris

  • Arnau | 22-11-2006

    quin gran què fer-se gran. només volia deixar la petja.
    petons

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de LLuna

LLuna

5 Relats

6 Comentaris

5861 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00