...

Tinc por.
Por d'entendre de suplicar
de mirar-te als ulls
i sentir que ets aquí
sentir que m'estimes
i no poder fer res per evitar-ho.
Perquè no pateixis,
perquè no passis les nits en blanc
mirant per la finestra
com la teva vida cau en picat.
Com cau la pluja un dia gris.
Gris com la resta de la gent,
invisible com et sents tu
quan mires a la persona que estimes
i veus que s'allunya a poc a poc,
que es distancia i que ja mai més tornarà.
Sols la tindràs a la ment,
a l'ànima i al cor.
I el que més mal et farà,
es que l'estimaràs sempre,
però que mai més li podràs dir:

T'ESTIMO…


Aquesta poesia és d'una persona que m'ha demanat que la poses entre les meves. Jo ho faig ja que penso que és molt maca i per tan val la pena que la pugui llegir tothom que ho desitgi. Espero que us agradi.