Voldria perdre'm -poesia

Un relat de: Montse Farrés Ubach
Voldria perdre'm
en el teu temps
per llocs inconeguts
que no hem compartit.
Ara, ja no em dol
la vida que no he viscut.
M'has ensenyat, més
del que hem compartit.
Aquest afecte,
tan vulnerable com intens,
l'absorbim contra la sorra
que goteja inexorable
i fa recompte
del temps que ens queda.
I el transgredim
amb l'acció impetuosa d'un poema.

Comentaris

  • El poema, transgresor [Ofensiu]
    Illadestany | 28-08-2013 | Valoració: 10

    Benvinguda, Montse! M'agrada la idea i m'agrada el poema, el temps que goteja inexorable, l'acció impetuosa que hi posa paraules per a transgredir-lo, belles metàfores, bon inici. Una abraçada de benvinguda
    Illadestany

l´Autor

Foto de perfil de Montse Farrés Ubach

Montse Farrés Ubach

47 Relats

48 Comentaris

26264 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em vaig despertar un dia i vaig dir "Fins aquí!" i des d'aleshores que em vaig posar a escriure, i no he parat, era l'any 2010 i vaig aconseguir la proesa -de la que em sento molt orgullosa- de tirar endavant, i, sortir-me'n, de que es publiqués la biografia d'un amic (que se'n va anar, massa aviat) el llibre-coral "Jaume Juan Magriñà, cor de jazz" de la que vaig tenir-ne cura. Silva Editorial. a l'any 2012
Llavors, com que ja havia engegat, vaig llegir moltissim (ja acostumava a fer-ho) però ara -ben aconsellada per un gran amic escriptor-poeta- amb més interès, als poetes amb lletres grans de casa nostra i, fent un aiguabarreig de tots ells, vaig gosar provar d'escriure poesia, i en poc temps, ja en tenia un gruix considerable. Per contrastar altres opinions em vaig presentar a uns quants concursos, i he estat afortunada, conreant i recollint, una bona mota de guardons al llarg d'aquests dos anys, com també, veure inclosos, altres poemes meus, en diverses publicacions. Entre elles dues a ARC.
Silva Editorial ha apostat per mi i m'ha publicat un poemari "Converses amb ningú" i el vaig presentar el 27 de març d'aquest any 2014 a REUS, la ciutat on visc.
No puc més que agraïr el haver trobat en la poesia, allò que cercava, una eina indagadora de coneixement sobre mi mateixa, que em fa lliure i feliç.