Vigileu amb els fantasmes

Un relat de: paper.de.seda
Benvolguts relataires,

El motiu de la present és advertir-vos que no confieu en els fantasmes. Aneu amb compte perquè els fantasmes ja no vesteixen llençols amb forats al nivell dels ulls ni porten una bola de ferro lligada al turmell. Potser vesteixen com nosaltres i fins i tot escriuen bé, semblen educats, et diuen bon dia i et tracten de senyora o de senyor. Però malfieu-vos. Els fantasmes planegen per damunt dels nostres escrits, oloren la tinta de les possibles víctimes i s'hi abraonen. Jo he vist el fantasma.
Us preguntareu com el podreu reconèixer. Només us puc dir que el fantasma us afalaga, que quan us parla us sentiu agraïts de saber que algú ha llegit les vostres lletres que tantes i tantes hores d'esforç i de plaer us han comportat. Malfieu-vos, però, el fantasma en porta alguna de cap; potser ni tan sols ha llegit les vostres lletres.

Estigueu a l'aguait. Durant l'afalagament, les vostres defenses baixaran d'intensitat, perdran l'atenció al perill i segurament haureu cregut que toqueu el cel amb les puntes dels dits. Aleshores, en aquell moment de feblesa i d'enlluernament, el fantasma passarà a l'acció i us proposarà que les vostres històries formin part d'una edició de qualitat. Abans, però, us haurà dit que és un fantasma seriós, només faltaria. Quelcom tan evident com que criminals i lladres no van pel món airejant les seves males arts (fora de casos ben especials). I ja, amb les defenses baixes et deixes anar i acceptes. Ja has begut oli. Això sí, durant uns dies vius als núvols. Arriba el contracte. El llegeixes. I continues als núvols. El llegeixes mil voltes per trobar aquella paraula que no quadra perquè realment hi ha alguna cosa que et fa mala espina. Però tot quadra, tot és legal. No hi ha cap esquerda per on pugui filtrar-se alguna irregularitat sospitosa. Endavant, et dius, i estampes la teva signatura sense dir-te en cap moment, "vigila amb els fantasmes" i tants cops com a casa t'havien dit, "nen, no te'n fiïs de ningú".

I envies la teva obra i passa el temps. I d'un dia per l'altre el fantasma et demana que comencis a preparar les presentacions de la teva magnífica obra i recalca la paraula "magnífica" un parell de vegades i aleshores ja et comença a sonar estrany. Vols dir que és tan magnífica? No s'excedeix en afalacs? "Exagera", et dius de sobte, recuperant la lucidesa. Però segueixes endavant. I busques, parles, trobes les persones que presentaran la teva obra i els llocs on la rebran. Tot plegat, cal reconèixer que amb un cert neguit.

I bé, seguint el procediment, vas a la llibreria per tal d'acordar el nombre de llibres que cal comprar, cal fer-ho tot amb dignitat. La llibretera anota les quantitats i et diu que no pateixis. Però és l'endemà o a l'altre que la llibretera et truca una mica inquieta i et diu que vol parlar-hi. Quan hi vas et diu que ella amb els fantasmes no hi té tractes, que mai havia parlat amb un fantasma com aquell i que "mira, que jo he tractat molts fantasmes, però com aquest, cap. M'obliga a comprar els llibres i jo d'aquesta manera no treballo amb ningú" i t'ensenya la carta del fantasma, efectivament, li ha de comprar i pagar els llibres en efectiu, no admet cap devolució. I te'n vas mig plorant de la llibreria i penses, "i ara què hi foto jo?". I tornes a la llibreria i demanes si us plau que no t'abandoni, que faci alguna cosa, que ja està tot muntat, que promets comprar-li tots els llibres que li sobrin, que en seràs client de per vida i què sé jo, quantes coses més ets capaç de prometre en un moment així. I la llibretera, que et veu abatut, et diu tranquil, ho arreglarem, però no tornis a confiar en fantasmes, si se'ls coneix de seguida.

L'endemà, reps notícies de l'altra llibreria on ja tenies dia i hora per presentar la teva obra i el llibreter et fa la mateixa cantarella: "noi, això és molt estrany, mai no ens havia passat, vols dir que no has tingut tractes amb un fantasma?". I ja no tens cap mena de dubte, li dius que sí, que era un fantasma, i li demanes que no t'abandoni, que ara ja no pots tirar enrere, com seria el teu desig, has signat un contracte que és com una espasa de Dàmocles perquè et demana que facis dues presentacions obligatòriament.

I l'endemà i a l'altre et continuen arribant trucades de la resta de llibreries amb les quals has contactat i et diuen que no, que ells en aquestes condicions tan fantasmals no treballen i que ho senten molt, però que anul·len totes les presentacions, aquelles condicions són escandaloses. I els acomiades entenent la situació.
Però el malson que ha de produir-te el fantasma no ha acabat aquí, benvolgut relataire.

No ha acabat aquí.

Dos o tres dies abans de la primera presentació, i després de molt insistir-hi, reps la teva obra. Obres el paquet fet un flam. Quan mires el llibre, l'ànima et cau a terra, literalment, i la pena se t'escola ben endins, perquè aleshores veus menystinguda la teva obra, aleshores descobreixes definitivament el fantasma i les seves males arts. Un mal alumne d'ESO, en veure el llibre diria que qui ha fet allò és un destraler. Aquest alumne diria que ell, com a mínim, posa punts a part, que li han dit de ben petit; que la lletra la faria una mica més gran; que els capítols els separaria i que, posats a fer, també deixaria una mica de marge a banda i banda del full, més que res perquè l'enquadernació no es mengi les paraules. I de les errades ortogràfiques, segurament no diria res perquè la lletra la veuria tan petita que el mal alumne d'ESO no seria capaç de llegir ni un petit fragment. Ei, errades ortogràfiques que no hi eren el document original i no presumeixo d'escriure bé, perquè possiblement se m'escapa algun pronom feble impertinent, o potser més d'un, però tinc prou cura d'evitar errades massa evidents utilitzant tots els correctors i diccionaris que tinc a l'abast i, si cal, fent les consultes corresponents a persones enteses, més encara si el treball s'ha d'editar.

Aleshores, després d'aquest darrer moment infernal, com que ja tens muntades les dues presentacions i com que en el contracte en què has estampat la signatura diu que has de fer-les, vulguis o no has de seguir endavant encara que la vergonya t'esborroni. I tot va com va, però tant presentadors com lectors comenten el nyap i la vergonya que fa pronunciar la paraula editor en aquelles circumstàncies. Algú que ha llegit els relats a consciència valora que cal anar immediatament a una altra editorial, demanar una edició com cal, que tot plegat és una llàstima. Però em desentenc, ja n'he tingut prou.

Després de les presentacions, et dius que mai més, que mai no hi tornaràs a caure, que tens prou amb anar escrivint, gaudint de les paraules, de les històries, que tens prou amb anar fent. És aleshores que et passa pel cap que potser en aquell mateix instant algú més es veu embolcallat en les paraules del fantasma i comença per a algú altre la roda infernal de l'angoixa i el desencís i tens la necessitat d’avisar i et ve al cap que has d'escriure una carta.

Petons i bones lletres, amics.


Barcelona, 1 de febrer de 2017

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

paper.de.seda

1 Relats

0 Comentaris

429 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor