Vides passejades

Carrer principal.
Carrer principal desert, és la una.
Carrer principal desert, és la una. De la nit.
Carrer principal desert, és la una. De la nit del 6 al 7.
Carrer principal desert, és la una. De la nit del 6 al 7, d'un mes per concretar.

Carrer principal desert, il·luminat amb llums que reclamen ser reparats amb un lleu so de llum a punt de morir.

Carrer principal desert, passa un cotxe amb la música a tot drap, que desperta aquell veí amb el son lleuger. El veí cridarà fill de puta al que acaba de passar.
Demà, no se'n recordarà.

Carrer principal desert. Es veu sortir del restaurant xinès, immediatament després de que passi el cotxe sorollós, un grup de joves que acaben de ser fets fora del restaurant per les hores. Entre tots s'han begut cinc gerres de sangria. Riuen a riallades, però ningú més és capaç d'entendre què és allò que tant els uneix.

Carrer principal desert. A la gasolinera 24 hores el venedor es desperta del seu cop d cap després de que el grup de borratxos hagi passat per davant. La seva lectura, apunts de dret civil... queda poc per els examens.

Carrer principal desert. Passa un altre coche, més silenciós. Para en sec. A la gasolinera. Ràpid. Condons siusplau. I un de Winston. El noi porta tota la roba tacada de mil colors. Deu ser pintor, pensa el futur advocat. Només el pintor i la noia que espera en el seu pis que arribi el seu estimat saben perquè s'han citat tan tard. El comprador aprofita i es vanta de tenir una amant. El venedor pensa en la seva noia, que està malalta i s'ha hagut de quedar a casa.

Carrer principal desert. Al fons l'estació. L'últim tren es a i 26. Els del restaurant piquen el seu bitllet amb pressa. Però son la una, vint-i-cinc minuts i trenta segons. El perden. Decideixen sortir una estona per la petita ciutat deserta, a veure què es troben.

Carrer principal desert, des de l'estació es veu des de lluny, una dona que passeja sola, abric taronja, cabell tipus Amélie. Vaga trista pel carrer perquè en el punt de vida en el que està, és l'únic que li ve de gust fer. Passejar, pensar, passejar, pensar, respirar, passejar, passejar, passejar... caminar per inèrcia, respirar per inèrcia, viure per inèrcia.

Carrer principal.
Carrer principal desert, son les 3.
Carrer principal desert, son les 3. De la nit.
Carrer principal desert, son les 3. De la nit del 6 al 7.
Carrer principal desert, son les 3. De la nit del 6 al 7, d'un mes per concretar.

Carrer principal desert, un dels llums deixa de resistir i es dóna per vençut, s'apaga. Silenci. Durant molt de temps hi haurà menys llum per les nits.

Carrer principal desert. El cotxe amb la música a tot drap aparca, apaga el reproductor de CD's i puja cap a casa. Demà la seva parella li explicarà que aquesta nit ha tingut un son molt agitat i no recorda perquè. Només recorda un soroll molt fort en mig de la nit.

Carrer principal desert. El grup d'amics, s'ha pres unes cerveses en un bar, han rigut, han pres unes tapes, han creat nous records. Pregunten a l'amo del bar si hi ha algun lloc a prop on prendre l'ultima copa mentre ballen una mica. L'home se'n riu a la seva cara. El lloc més proper està a la ciutat del costat i ja no hi ha trens, ja us ho deia jo que visc aquí... diu un, a mi m'havien dit que hi havia llocs que estaven bé, si, ben lluny! Contesta un altre, i d'aquesta manera es produeix una rialla més per recordar. Finalment decideixen anar a casa de l'habitant de la ciutat adormida les nits de dissabte... Allà es muntaran la seva petita farra abans de caure derrotats en algun o altre sofà, en algun o altre llit... Uns més acompanyats que altres...


Carrer principal desert. El del 24 hores està desesperat. Ja no sap que més fer amb l'avorriment. Després de barallar-se amb els seus somnífers apunts de dret cívil, ha decidit llegit alguna revista. Ja se sap de memòria tots els "cotilleos" de la premsa rosa. Qui va amb qui, qui es casa, qui es separa, qui s'ha fotut una ratlla, qui se n'ha fotut vuitanta, qui li ha fotut mà a qui, les que s'han quedat embarassades i els seus presumptes pares… Li agradaria trucar a la seva novia, però la noia està malalta, xutant-se paracetamol efervescent i vitamines, amb el nas com un pebrot, segons li ha dit aquest matí. Si no hagués estat per això, aquesta nit no hagués treballat.

Carrer principal desert. El cotxe silenciós està aparcat a dos carrers d'un bloc de pisos. En aquest bloc de pisos, en el 5è A, hi ha un apartament petitet, blanc, nou. En ell viu una noia, jove, guapa, estudiant. De dret. Però el seu amant és més apasionant, estudia belles arts, pintura, escultura, transmissió de sentiments. Minuts abans s'han estimat fins a l'extàsi, desfogant-se de totes les seves tensions, oblidant tot el que els envolta. Sols ella i ell, ell i ella. I ningú més. Hores abans s'han acariciat fins a la sacietat. Si pares l'orella encara pots sentir l'eco del so de les seves mans recorrent els seus cossos ardents. I a l'alba, abans que ella rebi la trucada del seu xicot preguntant com està del refredat, l'amant se n'anirà. Se separaran amb la duresa de la distància fins a la propera trobada, no se sap quan, no de sap on, no se sap com. No se sap ni si hi tornarà a haver tal trobada.

Carrer principal desert. La noia de l'abric taronja ha arribat fins a l'estació, ha entrat a l'andana. Primer tren: 5 i 23. Ella no pujarà, però pagarà el viatge. El viatge del que mai no tornarà.

I la parella en la que un provoca l'insomni de l'altre, els nois i noies que dormen plàcidament la mona, l'estudiant de la gasolinera i els amants del 5è A, com tots els habitant de la ciutat, no sabran qui era, no recordaran haver-se creuat amb ella pel carrer, no recordaran haver estat les últimes persones en veure-la respirar.
Perquè ha decidit agafar el seu tren en terra de ningú que l'hagués conegut mai. Ha decidit ser només una anècdota en una pàgina oblidada d'un diari local llegit només pel 10% de la població. Ningú sabrà mai d'on venia. I mai ningú ho voldrà esbrinar. Mai li interessarà a ningú. Perquè tothom té el seu propi món, tots tenen la seva pròpia veritat, sense fer malbé, sense arrugues, amb mentides per creure, felicitats trencades, maquillades...