Viatjant de matinada

Un relat de: piccarda

Viatjant de matinada,
el silenci m'omple,
la nit es més tranquil·la de l'habitual
i em rendeixo a l'amabilitat de la foscor


La llum de l'home, a penes irromp
en el somni del bosc
...I em satisfà


Aquesta foscor que em transporta
a un passat que no ha canviat
on a través de la història
la llum de la Lluna és la mateixa
i l'home sempre dorm…i no existeix


Viatjant de matinada
observes la bellesa
que mai has pensat en veure
i que intueixes a través d'una finestra


La finestra que m'ensenya
el passar del arbrers,
les llums que procedeixen de la llunyania
…els minuts
…les hores
…el temps


Paisatge verge de matinada,
m'hi fixo atentament,
no hi ha res de nou,
arbrers i més arbrers
…m'agrada


Gaudeixo de la calma
viatjant de matinada
res em preocupa
...la música sona
...el temps passa
…em deixo portar



Comentaris

  • Yuna | 21-03-2007 | Valoració: 9

    Per coses de la vida, també viatjo bastant amunt i avall i em quedo amb aquest paràgraf

    Gaudeixo de la calma
    viatjant de matinada
    res em preocupa
    ...la música sona
    ...el temps passa
    …em deixo portar

    Molts matins em sento així, un calma, tota per mi i tota per despertar !!

    Txell

l´Autor

piccarda

9 Relats

16 Comentaris

9163 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
... donar les gràcies a les persones q llegeixen els meus escrits i gràcies per poder llegir els vostres.