pèrdua

Deuen ser aquests dies grisos, el fred i la neu que juntament amb aquest dur i preciós relat m'han fet plorar com quan escoltes una cançó que et transporta al passat..
A vegades és massa dificil poder mirar endavant en moments com aquest, però sempre queda en els records, l'amor incondicional que has donat i que t'han donat.
I el consol de les paraules....
Una abraçada melanconiosa i amb força que t'ajudi a mirar endavant!

Mira l'estrella més brillant del cel de la mare nit. Escolta dins el cor amb molta atenció. És una melodia tant fluixeta que has de parar bé l'orella. Quan la sentis mira el cel, l'estrella, recorda'l amb un somriure als llavis que t'estara mirant feliç.

Una abraçada de Hannah.

Sé el que és patir quan perds algú estimat i escriure versos i més versos amb la il·lusió de pensar que ell potser els escolta...
Sé que és pensar en ell dia rera dia i no entendre per què...
Si t'hi fixes molts dels meus relats parlen d'això. Aquí t'adjunto un poema del gran Miquel Martí i Pol que a mi, personalment, m'ha ajudat moltíssim.

"Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses, parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo."


jOaneTa

la memòria i els records ens poden traure de ben endins un somriure i per més llàgrimes que surtin, els bons records no ens els treu ningú.

besos

El sentimen de pèrdua.... un dels més dus, més difícils de portar, però com molt bé dius ells viuen amb nosaltres, el seu record residirar per sempre dins el nostre cor.

una fada que ara viu dels records dels que han marxat en poc temps.