Venjança?

Venjança?

Sempre em tenia amargada, encara que jo, intentés dissimular-ho.
Gairebé no em feia cas, això que molts cops la havia ajudat, ja que sense mi tota sola no podia desempallegar-se. Ella però, feia com sinó o veiés, com si jo estes obligada a participar-hi. El menyspreu era tal, que anant la una al costat de l'altre, ni em mirava, era com un zero a l'esquerra.
La veritat és que moltes de les feines quotidianes no sabia com fer-les; havia aconseguit anul·lar-me, estava desesperada. Ja m'hi fixava i estava a l'aguait, però encara que fos de pensament, ho percebia. A ella això l'estarrufava i es sentia superior, sabia que em dominava i feia el que volia amb mi.
El pensament meu era claudicar i deixar-me portar, passés el que passés. No sabia com fer-ho per lliurar-me d'aquell l'aclaparament tant angoixós.
Mes jo, tenia el meu orgull i no desitjava que ningú me'l trepitgés!
Van passar uns quans dies barallant-me amb els meus dubtes: quan?, com?, de quina manera?..., no em decidia i al mateix temps no podia inhibir-m'hi.
De cop, vaig notar que afluixava, no feia res, però tampoc si jo prenia la iniciativa i anava al davant. Trobava estrany que em deixés.
Les coses que li havia vist fer, les anava repetint. Algunes em costaven més que altres, però em sortia prou bé.
Jo no deia res i els meus progressos augmentaven. Em veia la mestressa, manava, m'ho podia manegar sense ella. Era un somni? Era real?.
Emperò no podia ser, quelcom passava i tenia d'esbrinar-ho. D'aquella altivesa dominant que feia emmalaltir a la quietud més absoluta, no era normal.
Un cop passada aquella borratxera de triomf, per a mi natural, vaig mirar a la meva companya per dir-li, - veus, hi ho aconseguit! -. No vaig poder, estava quieta sense fer cap moviment, només quan jo l'empenyia. Quan la deixava, quedava inerta, quieta.
De fet si em deturo a pensar, tinc de donar-li les gràcies de tot el que he après d'ella, mal amb pesi i la indiferència que em mostrava. Ara per desgràcia, ja no li serveix de res.
Ha hagut de passar bastant de temps i moltes més coses, per demostrar que serveixo, tot i essent la ma esquerra.