Una rere l'altra

Arriba tard a casa, després d'un dia llarg. No ha tingut ni un moment de descans i, esgotat es deixa caure el sofà, encara amb l'abric i el maletí a les mans. Cinc minuts, només cinc minuts...

Quan es desperta, no sap quina hora és. S'ha fet completament fosc i comença a ordenar la casa: endreçar les coses de la feina i després fer-se el sopar. De sobte, però, una alternativa el sedueix. Engega l'ordinador i posa música: Beethoven, Mozart. Música clàssica, per relaxar-se. Després es descalça i es treu el cinturó, els pantalons i es descorda la camisa. Ara està còmode. Coneixedor del seu propi cos, sap les conseqüències d'allò que es disposa a fer, i ja se'n va cap al lavabo. Allí s'atura davant del mirall i ja veu, en la seva figura, una protuberància que vol sortir. S'abaixa els calçotets i deixa el sexe a l'aire, mig inflat però encara flàccid. Deixa el mirall i s'acosta al vàter, agafant-se el membre suaument, amb la mà dreta. Els dos elements encaixen a la perfecció: sap excitar el seu cos més bé que ningú altre. La seva mà, rítmica, acarona el cos del seu fal·lus, ara erecte, dur. Li sembla, en mirar-lo que és més gros que mai, més gruixut, més masculí. N'està orgullós, però només té uns instants per sentir-ho: la seva mà experta li està fent perdre el nord, li esborra de la ment qualsevol altra sensació o pensament, i imatges de dones li omplen la ment. Algunes venen del passat, altres -inexistents- són somnis de futur; algunes tenen un cos voluptuós, àvid de totes les mirades, de totes les fantasies, i d'altres tenen un cos més sensual, minimalista, perfecte, manejable; algunes són morenes, de pell forta, dominant, i d'altres de pell fina, blanca com la neu, incansable sota el tacte dels seus dits, de la seva pròpia pell. Totes se li apareixen com barjaules, animals excitats, famolencs de carn, de la seva carn. Aquella carn que té entre les mans, envermellint, escorrent-se. Com li agradaria acariciar en aquest precís instant una pell fina, llepar un cony rasurat, uns mugrons endurits pels seus propis capcirons. I, en èxtasi: toca el cel. No més de cinc segons de plaer, aquell plaer insaciable, aquell plaer de què mai es cansaria. Després de la lleterada, segueix excitant el seu penis una estona, estrenyent els dits i estirant cap enfora per expulsar l'esperma que ha quedat dins de l'òrgan sobredimensionat. En no més de mig minut, aquest va perdent força i el comença a vèncer la gravetat. Només un to vermellós i una aspecte inflat -residu de la erecció recent- delaten el suculent pecat comès fa un instant.

Satisfet, però sentint-se lleugerament culpable per haver sucumbit tan fàcilment a l'irrefrenable instint de la masturbació, s'eixuga les restes de semen i tira el vàter. Des del primer moment, sabia que ejacularia en poca estona. Es renta les mans i es torna a mirar al mirall. Sense la impaciència prèvia a la palla, ara pot observar-se bé: té un cos encara jove, amb reminiscències del to muscular que fa pocs anys tenia, però amb les imperfeccions, els tous de greix que -lentament- es van acumulant quan un es fa gran. "Encara estic bo", pensa.

A la sala, recull la roba que abans havia deixat mal posada, però no es vesteix. Ara toca sopar i anar a dormir. A l'ordinador, però, hi ha quelcom que li crida l'atenció. És un missatge de correu electrònic: de la feina. No l'obre, decidit a mirar-lo l'endemà. Més avall, però, un altre missatge li desvia la mirada. És un missatge que ja va llegir, rebut un parell de setmanes enrere. El títol fa: "Vídeos nous d'aquesta setmana". Fa uns dies, en una altra febre sexual irrefrenable -i en solitari, també- es va subscriure a una pàgina eròtica. El vídeo aquest ja l'havia vist, però feia ben bé deu dies, i era un bon vídeo. Click.

Una espera de mig minut. Es veu, durant aquesta estona, la primera imatge del vídeo: una noia de pell lleugerament bronzejada, cabell llis, de color castany fosc, i una cara rodona, bonica, de faccions afables, amb uns ulls clars que destaquen en comparació amb el to més fort de la pell i el cabell. Ella resta així, immòbil, mentre la resta del vídeo es carrega. Ell, futur amant efímer d'ella durant els divuit minuts que durarà el vídeo, li ret homenatge amb una dosi de paciència, i no inicia la reproducció fins que aquest no s'ha carregat completament. Play.

La noia ja es mou. Es separa de la càmera i comença a moure's rítmicament. Balla, però el vídeo no té so, així que cal imaginar-se la música: és un problema menor. Només porta un biquini i una faldilleta mini, tan mini que com qui diu és un cinturó "amb ales". Balla amb poca destresa, però mou bé el seu cos. No és una noia prima, però té uns pits grossos, un cul ben proporcionat, i no fa panxa. No és una top model, però està boníssima. L'excita. Inicialment només volia fer una ullada al vídeo, just se l'acabava de pelar. Però ara nota com l'atrapa. El seu penis, encara mig crescut de l'última gesta, torna a bategar, sense arribar encara a erigir-se. La noia segueix fent moviments sensuals alhora que juga amb la faldilla-cinturó. D'esquena a la càmera, s'ajup, ensenyant les natges i un fil prim del tanga. En aquesta posició, s'agafa la faldilla i mentre s'incorpora, se la va baixant. És purament un joc eròtic: la faldilla no ens privava de veure cap part del seu cos. Però l'excita encara més. Ella llença la peça de roba, i segueix ballant. Quasi sense adonar-se'n, ell fica la mà sobre el seu paquet: només palpa. La noia només balla. Ella s'acosta i ajup el cos endavant, deixant veure la part superior d'uns pits magnífics, grans però tensos. "Quins pits!" pensa ell, mentre deixa lliscar la mà per sota la goma dels calçotets. Ella es reincorpora i segueix ballant, traient-se lentament les tires dels sostenidors de les espatlles. La pitrera engega un bot sensual a cada pas que ella fa per seguir el ball: tan se val que no se senti la música; la música són els pits. "Quins pits!" pensa ell de nou, mentre acarona el seu penis encara tou, malgrat cada vegada més gros. I ella, lentament i sensual, es descorda els sostenidors. I els deixa caure. Desapareixen de la pantalla i de seva ment, que ara ja tan sols conjuga els pits d'aquella dona, d'aquella bagassa, amb el tacte del seu propi penis. Ara ella s'acarona els pits, hi juga. Pits juganers. S'acosta a la càmera, i creixen. Ara són mamelles, però "Quines mamelles!". Són rodones, grans i tenses. Destaca molt el mugró: és petit, fi, diferent de la majoria de mamelles grosses. "És un mugronet... com el lleparia". I, inspirat per aquest pensament, es llepa els dits de la mà esquerra -que tenia encara lliure- i els porta al mugró dret. Mai aconsegueix excitar-se gaire a si mateix amb els mugrons. Ella també se'ls toca. Hi dibuixa cercles. S'agafa una teta i se l'acosta, deformant-la, cap a la cara: es llepa un mugró, amb la mirada fixa a la càmera. Quan s'allunya, veiem que té l'altra mà entre les cames. Ell també abandona el seu mugró, i es concentra de nou en el sexe. Es grapeja els ous amb la mà esquerra, mentre amb la dreta acaricia el gland. Ella segueix ballant, mamelles amunt i avall. Però la vista es concentra cada cop més en les cames, en el cony, encara tapat per una fina capa de roba que ella insinua voler-se treure. Però no se la treu. Es gira i, d'esquena, ara sí: s'abaixa el tanga, i se li endevina l'ombra de dos llavis petits, lleugerament prominents, que sorgeixen entre les cames separades. I així, amb les cames separades com una porca, s'ajup, per dibuixar amb més claredat aquells dos petits llavis prominents. I quin cul, quines natges. "Me la follaria així mateix". Ell mou inconscientment les cames, situant el penis entremig mentre les obre i les tanca. Està nerviós. Ara ella s'incorpora de nou, i es gira, sempre al ritme de la música inexistent. Però no cal música. Ara la música són les natges, els pits, però sobretot les cuixes que, a mesura que es va girant, deixen acostar més i més el moment culminant, el moment en què ens deixarà veure el seu parrús. Chapeau: ara el parrús mateix és música. És un cony moreno, com la resta del cos. Així com els mugrons, és petit, molt ben fet. Està totalment depilat, deixant només una petita mata de pèls al capdamunt, molt curts i en forma de triangle o cor, no es distingeix. És un cony bonic, digne de llepar-lo fins a l'orgasme, l'extenuació i els gemecs. És un cony quasi infantil, padòfil. Però és sobretot un cony sensual per la seva manca d'exuberància, per la seva justa mida i proporció. És un cony magnífic. Ell pensaria "quin cony més maco, més ben fet", però ja no pensa. Només mira, mira i es toca, mentre s'animalitza poc a poc. Ella segueix ballant, però ja tan se val. Es toca el cos, els pits, els llavis, es fica un dit a la boca. I després baixa, fent-lo lliscar per entre totes les corbes del seu cos, fins al punt àlgid. Es frega el clítoris i també els llavis exteriors. Després torna a pujar i s'excita un mugró. Mentre ho fa mira la càmera suggerentment. Ha deixat de ballar, i demostra que s'està excitant, es posa calenta. Ell trempa. Trempa i se la pela com un animal. És un animal, un animal desfermat davant la pompositat femenina d'aquella diva de la sensualitat. Un cavall al galop esverat per l'esvelta euga que li obre les cames de bat a bat. Perquè ara ella obre les cames, i es frega les cuixes amb l'altra mà. No deixa de tocar-se el mugró, la mamella sencera. S'humiteja dos dits i es frega els llavis del cony. Introdueix breument un dit entre aquests, i encorba el cos cap enrere, tancant les cames. Després torna al clítoris, al mugró. Respira ràpidament, movent la caixa toràcica, inflant i desinflant animosament els pits. És una dansa celestial. I es torna a llepar el mugró mentre amb l'altra mà penetra la seva vulva. Però ell ja no ho veu: ha clos els ulls en un acte d'apoteosi sexual, ha fet una última manxada al seu membre tan erecte, tan dur, tan lasciu i ha exhalat una nova alenada d'esperma calent, envaint la taula i esquitxant parcialment el teclat i la p
antalla. Ha estat, sens dubte, una de les millors palles de la seva vida. Ella ara es veu borrosa darrere un esquitx de semen, i segueix la seva dansa sensual: la trampa fatal que ha capturat l'home sota el jou dels instints més bàsics.

Tanca la finestra, irreverent, sense acomiadar-se de la deessa que els últims minuts l'ha deixat entrar al seu cel -encara que només de vista. Està exhaust. A poc a poc pren consciència del merder que ha organitzat a l'escriptori. "Quin fàstic". Ho ha de netejar, però no en té ganes. Pensa que no les hauria de fer, aquestes coses. Pelar-se-la, així, sol, i organitzar aquest merder. Si almenys se l'hagués follat de debò, i hagués pogut pessigar-li els mugrons, llepar-li el clítoris i el cony sencer, o donar-la pel cul... Si almenys hagués pogut agafar-se a aquelles natges i sentir els gemecs que feien pujar i baixar aquell parell de mamelles rítmicament... ara potser valdria la pena haver de netejar una mica de merder. Tot i així, havia estat la millor palla de la seva vida. I això no estava gens malament.

Ara sí: definitivament netejaria aquell merder, es posaria el pijama i soparia una mica abans d'anar a dormir. Cap més palla, aquella nit.

I fins demà, que serà un altre dia.