UNA JORNADA PARTICULAR.

Plovia i feia fred. Era una tarda qualsevol del mes de febrer. Vaig arribar deu minuts abans d'hora ,i vaig entrar en un bar a prendre un cafè.
Mentre prenia el cafè, vaig encendre una cigarreta i tot mirant el fum... vaig pensar en ell.

Ell, en Joan, era alt, trenta-quatre anys, cabell ros i rinxolat, blanc de pell, ulls blaus i un somriure de nen bo, com si no haguès trencat mai cap plat, un romriure que a mi em feia fondre.

Feia deu anys que no ens vèiem, i un diumenge ens vam trobar. Vàrem quedar pel diumenge següent. Aniríem al teatre a veure " Una jornada particular " de la companyia d'en Flotats.

Em va acompanyar fins a casa meva amb el seu cotxe, i quan ens vam acomiadar, ell es va girar i em va dir : - No et farà res que port al meu millor amic al teatre ?, aixì us coneixereu. -
Jo li vaig dir, que sí, que el portés, i així vam quedar.

Ja era l'hora. En sortir del bar, el vaig veure de seguida dins del seu cotxe.
Ell, en adonar-se'n de la meva presència, va sortir del cotxe i tot corrent ( plovia molt) em va prèmer el braç i em va fer un petó.

Vam entrar al cotxe, i en el seient de darrere, hi havia el seu amic.
Era alt, cabell ros i rinxolat, blanc de pell, ulls blaus i un romsiure de nen bo, com si no hagués trencat mai cap plat, un somriure que a mi... em va fer fondre, tenia vuit anys.

En Joan tot mirant-me, em va dir : - Et presento en Joan... el meu fill .-