Una història de la loteria

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Enguany, la Grossa de Nadal havia caigut en una residencia geriàtrica molt propera a la redacció. “De puta mare –pensà la jove reportera–. Seré la primera en arribar i tothom em veurà.

Seguida del càmera, va aconseguir sortejar la conga improvisada que havien format les treballadores del centre i va arribar fins a una velleta postrada en una cadira de rodes. En assolir l’enfocament adequat, li va plantar el micròfon davant la cara.

– Què senyora, està contenta? –Feu la periodista–. Endavant, parli. Tot el país l’està escoltant

L’anciana alçà el cap i va mirar l’objectiu. Els seus ulls foscos eren dos claveguerons de llàgrimes oblidades.

– Jo el que voldria es tornar a casa meva.



Escrit per Notincgas

Comentaris

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 03-10-2016 | Valoració: 10

    Ho publicarem al NADAL DE CONTE

    Si vols afegir una imatge fes-ho en un arxiu separat, el text en un i la imatge en un altre.

    Gràcies.

    tribuna@guimera.info

  • La trista realitat [Ofensiu]
    Carme_ | 21-05-2016 | Valoració: 9

    És una mica difícil que li toqui el premi que ella voldria...
    Un relat que mostra una crua realitat: la solitud de la gent gran.
    Magnífica la descripció dels ulls, amb aquestes "llàgrimes oblidades".
    Un petó, Carles.

  • ras i curt[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 21-05-2016

    un micro relat directe al fetge.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: