Una creu vermella i una negra

Com va dir algú, aixafant els somnis, tallant les ales.
Res no canvia si ningú no ho fa canviar, res no canviarà i no t'aixeques, si no ens aixequem. Canviem-ho avui, demà i demà passat. Canviem-ho ara i aquí. Canviem-ho sense pensar-hi, sense més ni més. Canviem-ho i punt. Arranquem-ho d'arrel, prenem-li tot oxigen, eliminem-ho de totes les realitats. I això fem-ho avui que se'n dedica el dia i fem-ho demà que, per desgràcia, encara seguirà vigent.
Eliminem de bon principi qualsevol tipus d'educació que no es basi en la igualtat entre persones, per així eliminar el sentiment de superioritat que ha provocat planys, dolor, desgràcies, ferides internes, ferides externes, vides trencades.
Avui, uns quants companys i jo dúiem una creu a l'esquena i una a la mà per fer front a una de les més penoses realitats, que dura des de fa anys i panys i que fins fa ben poc no havia sortit a la llum, tot i formar part, sens dubte, del dia a dia del nostre món.
És per això que, més enllà de promeses demagogues, cal una intenció social, un compromís col·lectiu i un canvi de xip general.
Avui toca fer-ho, però no servirà de res si ho oblides demà.