Una altra Xahrazad

-M'han contat, amo i senyor, a qui dec subjugació i agraïment, que més de mil insults i mil pedres li han estat llençades, no massa grans, càstig més lent, a aquella miserable infidel. El cos deformat i la sang purifiquen la mala obra.

-Que per la voluntat de Déu cremi eternament a l'infern, l'adúltera!

La fa acostar, la despulla. Un cos selecte, una pell bruna sedosa, una cabellera com la tinta més negra, una mirada d'animal ensinistrat: n’és propietari.

-Fés-m'ho bé.

Clapes violeta per tot el cos li ho corroboren. Xahrazad li practica una fel•lació com Déu mana, procurant-li la màxima satisfacció, evitant les basques, dissimulant l’odi que la por arrela, mentre el cervell li recorda la difunta assassinada i les confidències d'un amor de debò i com el consumava d'amagat. Imagina aquella desgraciada en braços de qui estimava, els mots 'carícia', 'bes' i 'somriure'. Existeixen en el seu món? Hi pot tenir fe?

El mascle excitat l’està muntant, esbufegant, estirant-li els cabells. S’empassa el dolor sense gemecs que ell indefectiblement interpretaria de gaudi i ja hauria begut oli.

Mentre goteja el fluïd d'ell, que és un vomitar-lo, aquella flaire detestable, l'obliga a narrar una nova història real per entretenir el descans.

-M'han dit, amo i senyor, a qui dec subjugació i agraïment, que més de mil pales es van alçar en més de mil braços delerosos per cavar el sot que mereixia aquella mentidera que pretenia haver estat violada, que imperdonablement va fer passar vergonya al seu pare implorant clemència, la qual, com bé va escopir a la cara a aquell escorpit de filla, és decisió de Déu Totpoderós. I que es va manifestar en tortura.

-Justícia amb la maleïda no digna de pietat!

Riu. La torna a posseir amb mala llet. Xahrazad ha après a mostrar-se soferta per tal que ell allargui i s’esgoti.

I es dormi abans.

Per gosar treure un ganivet i degollar-lo. Un tall ferm, profund. El greu d’una mort massa ràpida.

-Per la meva santa voluntat!

Embriagada de plaer, salta per la finestra tan alta, sota una lluna creixent tèrbola, símbol de pèrfida religiositat.

Per fi viurà, Xahrazad.