Una altra vegada...

He tornat a somiar amb tu; una altra nit sí, sembla increïble oi?
Després de tant de temps que fa que no et veig, ara que hi penso, des del viatge de fi de curs a Euskadi i d'això ja fa nou mesos.
I torno a pensar en tu mentre dormo. I la veritat es que no sé perquè, perquè mai he estat enamorada de tu, simplement et trobava un noi maco, amb alguna cosa diferent i especial, però res més.
Picaves a la porta de l'habitació, jo m'estava canviant i no volia obrir, però tu vas empènyer la porta amb molt de compte i jo no vaig tenir temps ni de posar-me una samarreta d'estar per casa. Ens vam quedar quiets, quina mirada més maca!, i tu em vas abraçar delicadament però al mateix temps amb un amor sincer que mai havia estat confessat amb paraules per cap dels dos. Et vaig acariciar els braços musculats. Em vas fer un petó a la galta i jo te'l vaig tornar amb tendresa. Em vaig quedar recolzada a la teva espatlla, les nostres galtes es tocaven i la teva bullia. No calien les paraules.
M'hagués agradat aturar el temps en aquell precís moment i quedar-me allà eternament i poder-te dir tantes coses que havien estat reprimides al meu cap.

I ara buscava desesperadament la manera de tornar a contactar amb tu, tot i que sabia que allò només havia estat un somni i que la realitat no era ni tan perfecta ni tan maca i que potser ni tan sols sentíem el que de veritat sentíem en el somni. Així que desepcionada i trista, vaig concloure la meva búsqueda, que va quedar oprimida dins meu i el somni es va quedar en un simple somni irreal i perfecte com un que qualsevol altra persona humana amb sentiments pot arribar a tenir.
Tot i això, no crec que marxi mai dels meus pensaments.