Escriure, escriure, escriure

Abans ho pensava i ara ho he pogut comprovar. Un escriu quan té algun canvi emocional... fort, sobtat, inesperat o esperat, quan explota i té ganges de deixar-ho anar tot, i aquí ve la paraula ideal: de desfogar-se.
Quan estàs trist, quan estàs deprimit, quan plores, quan quelcom t'ha sorprès, quan estàs fart, quan estàs confús, quan no saps el que vols, quan et sents culpable, quan no saps el que anheles ni el que enyores, quan sents que necessites algú més que t'ompli, quan no tens ganes de fer absolutament res, quan tens l'autoestima baixa, quan odies, quan estàs enfadat, quan estàs enrabiat, quan et sents la cosa més insignificant d'aquest insignificant món, quan te n'adones que ets un innocent, quan estàs enamorat, quan veus que l'amor per fi decideix trucar a la teva porta, quan "aquella" persona et correspon (o això innocentment creus), quan estàs sentimental, quan estimes, quan estàs eufòric, quan t'emociones, quan ets feliç, quan tot va bé, quan ...
Són infinites les vegades en que un necessita escriure, en que un sap escriure, en que un s'inspira per escriure, en que un escriu.
Personalment, ara estic escrivint perquè he explotat, ja està, ho he deixat anar i per això ploro, per això estic fent el que estic fent, per això escric.
Escriure, escriure, escriure.
Un (altre) fracàs amorós, la pèrdua d'un ésser estimat, un malentès, la soledat, una conversa, una persona, una situació, un error, un sentiment, ...
Qualsevol motiu es converteix en una perfecta font d'inspiració.
Qualsevol motiu és bo i profitós.
Sempre m'acompanyen a tot arreu una llibreta d'espiral i quadriculada i un bolígraf "Bic" blau de tota la vida amb el tap mossegat perquè mai se sap quan apareixerà aquesta tant amiga meva, la inspiració.
Escriure, escriure, escriure.
No sabeu que bé que em sento, no sabeu com m'arribo a desfogar, no sabeu com m'agrada, perdó, com m'encanta, perdó, com m'estimo l'escriptura.