Un somriure al carrer

Un relat de: lo_trobador

Inevitablement,
lluny del meu desig,
els teus dits, no acaronaran
el meu somriure trist,
m´agradaria sentir el teu desig
a cau d´orella, alliberar
els teus cabells lligats en trena,
que els teus pits fessin nit
dins dels meus llençols,
fer front a les teves natges
amb la ruessa dels meus dits,
vetllar tota la nit, el teu
sotaventre tupit,
i de bon mati observar
com el teu cos va esmorteint
les agulles d´aigua de la dutxa,
però inevitablement,
aquest somriure no es per a mi.

Comentaris

  • silvia_peratallada | 07-11-2005

    no t'havia llegit
    m'ha agradat el poema..
    els somriures son necessaris per la lluita, la de la vida i la de la llibertat...
    et seguiré llegint!
    Sílvia

l´Autor

Foto de perfil de lo_trobador

lo_trobador

9 Relats

9 Comentaris

8518 Lectures

Valoració de l'autor: 9.14

Biografia:
Jo només demano a la sort, que no s´oblidi de mi, ni dels cors que estimen, fins que no pogem cridar que som lliures.