Cercador

Llista categories

El parlar de la gent

Un relat de: lo_trobador

Sento a la gent parlar de tot,
i a cada mot em donen la raó.
Que la vida ha de ser vida,
que la mort no té sortida,
que la sang, no ha de ser visible.
Hi ha un somni, que s´allarga amb l´amor,
una mà per atensar i una
abraçada per a donar.
Que hi ha un lloc per la pau,
mentre hagi una veu per cridar,
un llit per morir
i llàgrimes per plorar.

Comentaris

Afegir comentari

He llegit[Ofensiu]
David Gómez Simó | 07-04-2005 | Valoració: 9
aquest poema i el de la Terra humida i m'ha fet la sensació de estar davant d'un texte més llarg, però que l'has dividit.

Pot-ser vaig errat, pot-ser es que repeteixes idees... sigui com sigui m'agrada la sensació d'unitat, d'estar llegint una sola cosa.

Al mateix fan els grans poetes i ningú lis diu res.

De debó, crec que es un bon poema.

David.