UN PETÓ MARINER

Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs
UN PETÓ MARINER

Aquell matí, aní d’hora a la platja;
no sé per què, la son fou fugissera
tot fent la nit inacabable i llarga.
Sensacions estranyes, diferents.

En trepitjar la sorra, encara fresca,
la visió fascinant: roig intens,
la resplendor del sol que neix tintant
l’atzur del cel i un mar tot de miralls.

Llongada breu, les onades suaus
venen i van, i amb delit acaronen
fins als genolls les cames d’una noia,
d’esquena a mi, que guaita l’infinit.

Ben a prop seu, un caiac amb dos rems...
Ella es girà, somrís captivador;
esmaperdut, veié que anava nua.
A poc a poc, remàrem mar endins.

Fidel Gangonells i Borràs

Comentaris

  • quadre[Ofensiu]
    Atlantis | 29-06-2023

    sembla la descripció d'una pintura. A través del poema veus la noia i el caiac i l'horitzó.

  • Bonic i sentimental [Ofensiu]

    Bonic i sentimental. Fas servir paraules perdudes (aní, llongada), cosa que em fascina, la descripció l'entenc perfectament, i el clous amb elegància.

    Felicitats pel poema!

  • Un petó...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 27-06-2023

    irresistible mar endins. Romàntic i seductor. Un poema musical i narrat amb la destresa que et caracteritza.

    Molt bé Fidel.

    Rosa.

  • Salat.[Ofensiu]

    Hi ha moltes menes de petons, però aquest mariner m'ha semblat meravellós tot ell. No només pel seu lirisme sinó també per la simbiosis que construeixes entre l'acció carnal i el recurs del mar i tot allò que com a tal l'identifica. Per força aquest petó ha de tenir un gust salat.