"Un món, el teu món"

Un món petit, en construcció.
Un món que absorbeix i neix,
observa i aprèn,
escolta i creix.

Es fa gran... Ara és un món gran,
a crescut em l'ajuda de tot i tots,
sense parar ni un moment de respirar, de sentir.

Quan s'apaga la llum, s'encén la foscor...

L'amistat es fa amiga de la por,
la por fa un espant a l'amor,
però l'amor li fa un petó.
El món a après a sentir...

El món plora...
Però les llàgrimes mullen els records,
records que creixen al mateix temps que passa el temps,
records que formen mars, mars amb onades,
onades vives, plenes de vida, plenes de desitjos.

El món pensa...
El món recorda...
El món desitja...

El món ara ja és immens,
a crescut tan que el cel també a tingut que fer-se gran amb ell.
El cel a tingut la sort d'aprendre del món.
El cel ha quedat petit al seu costat.

Sigui gran o petit, el cel i el món sempre estaran junts.
Units per una línia imaginaria entre el cel i el mar,
una línia que no té principi ni fi,
com la nostra amistat,
com un full en blanc,
un full en blanc per escriure-hi la nostra amistat,
el nostre món, EL TEU MÓN.