Un matí qualsevol

Després d'afaitar-me
He escrit un poema
He tornat al mirall
De la cambra de bany
I li he dit:
-Avui sembla que estàs de bon humor
No em treus tan lleig com sempre.-
Esclataren les seves riallotes.
Després baixo al carrer:
Bon Dia, bon dia i adéu
La veïna no em saluda com es normal
Trepitjo una merda com es habitual
Veig de lluny al director d'un banc
M'esmunyo angoixat
I després la veig
M'agradaria no veure-la
Però passa pel meu costat
Renoi quins malucs
Quina cabellera
Quina pitera
Tots els límits de la passió
Els contén el seu cos.
Després ensopego amb la Carme
I el seu gos de fàstic
-Fa dies que no ens veiem- Li faig
-Tu fora del llit no vals res
I a dins encara menys-contesta
Arribo a la caixa
No hi ha diners.
Torno a casa
Estic sense llum
Sense gas
I aquest fred maleït.
Demano caritat just a l'acantonada
I diuen "quina cara més gruixuda"
Després m'amago a l'església
El capellà es sorprèn
¿tu per aquí?
I li revento els ous d'una patada.
Jesus va morir a la Creu per tots nosaltres