Un, dos, tres... ja!

Un relat de: Tenderness

Crida!! Explosió de paraules i sentiments.. crida fins que els pulmons t'ho permetin, sense després remordiments....
Corre! Fuig d'aquesta vida egoista... egocèntrica i possessiva... corre sense por de caure, no hi hauran més ferides...
Però calla! Que no veus com et miren?? Amb aquestes paraules sense cap origen.. si ningú fa res.. ets tu que t'ho imagines...
Però atura't! Que vols caure de nassos?? Au ves cap a casa i pren-te una tila... dorm una estona que demà serà un altre dia...

Comentaris

  • Doncs no...[Ofensiu]
    Pluja | 16-06-2005

    No vull callar!! Ho he fet durant massa temps, ara no sóc jo qui ha d'escoltar als altres i assentir el cap, qui s'ha d'empassar les paraules amargues per no ferir la sensibilitat dels que només creuen amb el que és políticament correcte!

    No vull parar de córrer cap... al buit potser? Una paret?? I qui sap, potser la felicitat i tot!! Si caic i tasto el gust que té la sorra de l'esfondrament.. ben meva que serà... però necessito caminar i parlar, sense pensar que diran, qui em mirarà i em jutjarà...

    Crida, Riu, Camina, Plora, i Juga... Ja serem a temps de callar i a quedar-nos immòbils...

  • Crida![Ofensiu]
    jacobè | 02-06-2005

    Em sento identificada en alguns dels teus relats, com aquest. Es llegeix molt de pressa perquè està ben escrit i ben expressat. Entenc molt bé el què has volgut dir. Sembla que t'hagi sortit d'una tirada, després de fer un bon crit! Et segueixo.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: