Ja m'agradaria...

Un relat de: Tenderness

Estic en una disco.. jo sola.. i de cop penso osti! Haig d'anar a Barcelona! Vaig corrents cap a casa, estava ben alterada perquè feia tard. Ja li havia comentat a la meva mare que aniria a Barcelona a veure'l... em va sorprendre la reacció.. una mirada de desconfiança però cap contradicció... a més no es tractava de veure'l pel mati.. o per la tarda.. sinó per la nit!
Vaig corrents d'un lloc a l'altre.. amb la motxilla buida a la ma per emplenar-la de coses.. en una taula veig un llibre sobre un altre.. i ho agafo tot i ho poso dins la motxilla.. i al fixar-me.. veig que és un còmic de "Mortadelo i Filemon.." i penso és igual.. així ens entretindrem una estona... Eren les 8 i 10 o les 9? El tren sortia a i 5 però jo ja m'havia formulat la teoria de que vindria amb retràs a i 20.. així que encara tenia temps.. quan estic a punt de sortir de casa torno enrera a buscar quelcom que m'havia deixat.. assegurant-me dels diners, mòbil.. estic a punt de tornar a sortir però torno un altre cop enrera.. perquè em deixava un altre cop una altra cosa.. però no em deixava res.. ja ho tenia tot.. això eren els nervis.. que l'únic que feien era que arribés tard.. que perdés el tren.. ja que per mi era molt important no perdre'l.. tenia la oportunitat de estar una nit amb ell..
Surto de casa i dic "me'n vaig!", i ja tenim el meu pare preguntant.. a on va? I sento la meva mare que diu "no... a casa d'en sergi.." (un amic del cole) i jo dixx! Millor que no li digués la veritat potser...
Son i 20 ja.. potser ja i 25.. no sé ben be.. i em poso a córrer tan ràpid com podia cap a la parada de la Sarfa. Si.. de la Sarfa.. havia d'agafar el tren però vaig cap a la parada de la Sarfa.. vaig mirant enrera que no vingui ja.. i quan m'adono estic a l'estació de tren de Celrà. Estava ple de gent.. tot i que no és gaire freqüent per la nit.. però penso.. mira.. així almenys vol dir que encara no ha passat el tren.. veig a una noia asseguda i li pregunto si ja ha passat el tren (pregunta estúpida..) que va cap a Barcelona i em diu que no.. i llavors li dic.. para a Barcelona no? Ja que era tan tard.. però no.. parava abans.. ja l'havia cagada... mentre estava traient l'horari de trens per mirar a on arribava veig que ja ve el tren.. a l'altra via dl tren per això.. i la noia surt corrents per pujar.. i jo feta un lio amb els horaris.. que a totes bandes deia el mateix.. però resulta que tenia dos horaris un superposat a l'altre.... nervis... vaig corrents cap al tren. Baixo a la via i des de la via pujo a dalt.. miro a una banda i veig a la meva cosina! Així que em disposo a buscar lloc per l'altra banda... si.. no volia que em veiés.. no sé perquè.. buscava un lloc on no hi hagués ningú i així estar tranquil·la.. quan ja estic asseguda, em giro i la meva cosina al costat! La vaig notar quelcom borratxa...
Vaig pensar d ‘enviar-li un missatge. Ja havia pensat abans la intenció però esperava el moment adequat.. que estigués al tren ja.. li volia dir: "t'imagines que estigués aquí ara?". Ho trobava molt maco.. imaginant el que ell pensaria.. "ojala.." i el que realment seria.. jo allà.. també havia pensat d'enviar-li un altre missatge quan estigués a casa seu... sí.. a casa seu.. ja em vaig preguntar com fer-ho per entrar-hi..: truco a la porta i obre la seva mare i li dic que li vaig a donar una sorpresa i que me'n vaig al llit del seu fill.. o.. no se com m'ho faig, vaig directament allà. Volia que quan ell arribés a casa em trobés estirada al seu llit.. com molts cops ho hem dit.. i hem desitjat.. i quan jo hi estigués.. enviar-li un missatge dient-li: "estic al teu llit...(...) " perquè ell tornés a pensar: "ojalà.." i m'hi trobés després..
Al tren continuava pensant.. el tren parava abans.. i no sabia com fer-ho per arribar a Barcelona.. així que em començo a formular possibilitats..: podria anar a peu.. però clar.. em podria estar tota la nit caminant.. o fer autostop.. però ho trobava perillós i com a últim recurs agafar taxi.. el millor potser.. però tenint en compte la distancia que hi hauria d'on parés el tren fins a Barcelona em podria quedar sense res.. vaig pensar en trucar-lo i explicar-li la situació.. i m'imaginava diverses situacions..: que es pensés que estic boja per agafar un tren a aquelles hores per veure'l.. o que es prengués malament que el tren parés abans.. i que em quedés allà on estigués sense saber què fer.. però després pensava home.. potser es prendrà malament alguna cosa però quan arribés a casa i em veiés alla estirada al llit.. potser s'alegraria de cop.. o qui sap.. potser s'estranyaria i diria: "què fas aquí?? " "com has entrat o vingut??".
Totes aquestes preguntes i pensaments van quedar-se a l'aire sense arribar a saber què passaria quan vaig obrir els ulls i vaig veure que eren dos quarts de deu i m'havia de llevar per estudiar per selectivitat..

Comentaris

  • Un somni...[Ofensiu]
    Gorwilya | 30-06-2005 | Valoració: 9

    qui ho hauria dit, el principi no ho semblava, era una situació ben real... però tot plegat només formava part de l'inconsient de quan dormim... Però, qui sap si algun dia es pot fer realitat! ;)
    M'ha agradat aquest relat, podria ser una situació ben real, en comptes d'un somni... :P

    Petons i una abraçada!!

    Gorwilya

    P.D. Veig que has fet la sele... Espero que t'hagin anat molt bé els examens!

  • jajaj[Ofensiu]
    La flama de l'oest | 21-06-2005 | Valoració: 10

    mol bo, mol bo anna! aquests nervis que ens maten!! son dolentsísims! espero que el teu somni es compleixi! un maco relat!

    petons i abraçades

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: