Un disset de gener

'De vegades penses, creus, que les coses duren sempre, persones, fets...el que sigui, que les tindràs allà, però quan menys t'ho esperes et fots una bona òstia, toques a terra.
Podries plorar, enfonsar-te, veure que tot és una merda i no veure res més que allò que et preocupa. Pots creure que tot és/era una broma, una mentida, una estafa...

Aquestes coses passen, sí. Potser hi ha coses que duren sempre, o no, no ho sé, no ho he pogut comprovar personalment, però el que hem de fer és viure amb il·lusió cada moment, cada petita cosa que fem, com això que estic fent jo ara, expulsar de dins algunes paraules, per publicar-les. El que anomenaríem el 'carpe diem', no? Bé, jo aquest dit no el dic mai, no sé, no m'agrada dir-ho, m'agrada fer-ho, i també és cert que no sempre sempre ho faig, però últimament ho acostumo a fer, espero no perdre aquest hàbit. És difícil tocar de peus a terra, veure la realitat, però a poc a poc, sí, tot acaba posant-se al seu lloc. En conclusió, el primer que s'ha de fer és confiar en un mateix, estar segur, estimar-se, i després, en tot cas, estimar als altres, perquè si en tu mateix/a no hi estàs bé, de ben segur que no viuràs amb intensitat.'


17/01/2007