Un amulet de la Indoxina

L’altre dia vaig conèixer a un noi francès que em va explicar la següent història i fins i tot em va compartir algunes fotografies com a prova definitiva.
Aficionat a les caminades com és, se’n va anar ell sol d’excursió per les muntanyes de Laos. En una part va haver de passar per un bosc frondós i li va semblar veure quelcom de color groc i brillant a terra, entre els arbres. Estava mig enterrat com un bolet que espera ser arrencat de soca-arrel per ser ficat a la cistella. Va sentir que era la persona més afortunada del món: un nou amulet, aquest cop de la segona guerra de la Indoxina, per complementar així la seva col·lecció d’objectes preuats: el d’un escarabat blau de l’Antic Egipte, una ceràmica de la civilització mexica i una pedra tallada d’un temple hindú.

Al cap d’una setmana, i per casualitats de la vida, va visitar un museu a la ciutat de Luang Prabang i a mesura que anava llegint els rètols i anava veient les mostres exposades, anava adoptant una posició corporal més i més rígida.
Laos és el país més bombardejat de la història.
Els Estats Units van emprar un total de dos milions de tones d’explosius, més de les que es van utilitzar en tota la Segona Guerra Mundial.
D’un total de 240 milions de bombes BLU-26 de dispersió que es van llençar en tot el país, encara n’hi ha 80 milions que romanen en els boscos, camps i rius pendents d’explotar.

Aquestes bombes estan esperant ansioses a provocar-li la mort o, en el millor dels casos, la pèrdua d’extremitats, a algun nen que les confongui per una pilota, a algun granger que llauri els camps amb massa força i profunditat, o algun pescador que pesqui el peix equivocat. A ell, tot i que li va anar d’un pèl, se’n va sortir i per això, mirant-me amb uns ulls de trapella, em va dir:
—Veus com sí que era un amulet!