Un amor imaginari.

Observava al costat dret del meu llit. Estava buit. Els llençols eren freds, a causa de la teva absència. No puc recordar els cops que somiava en tenir-te al meu costat. Tampoc recordo els cops que creia inútil desitjar-ho. Quan tancava els ulls, et notava tant a prop, que fins i tot, et podia tocar. Aquells llavis que tant desitjava besar per primer cop. I aquella mirada que penetraven dins meu. Cada una de les imperfeccions del teu rostre, m’enamoraven. Quan amb miraves, les pulsacions del meu fràgil cor augmentaven amb mil•lèsimes de segons. Aquella veu tant peculiar que t’identificava. I totes les tonteries insignificants, que amb feien esclatar a riure, sense un perquè, ni com. I en obrir els ulls, tot cada va en un pensament més, dels quals sabia que eren impossibles fer-los realitat.