Tu, que hem dibuixes nu.

La tradició fa de la noia:
la model.
I del noi:
el dibuixant.
Tanmateix.
No obstant.
Ara sóc jo el dibuixat.
I tu qui hem dibuixa.

Nu integral?
Segura?
Segur? -respon's tu.
Dibuixar-me a mi!
Més dificil seria definir,
amb paraules escrites,
el com sóc psicològicament.
Crec que... molt difícil.
Físicament...
Hom som ben fàcils.

I jo nu,
i tu amb els estris:
comença la sessió.
Els teus ulls
em miren
m'observen
em calculen,
maquiavelicament, gairebé.
Sembla que no se t'escapa res;
cap detall.
-No hem miris!
-Estigues quiet!
Ho repeteixes mil cops.
Té gràcia, no?
Tu dibuixant-me.
Jo nu.

Els nostres ulls,
es miren.
Somriem.
Tu més que jo.
Tu vas vestida.

Jo no sé dibuixar.
Tanmateix.
No obstant.
Potser podria...
Probar de dibuixar-te...
Nua.
Què en penses?
Somrius.
Calla! Estigues quiet!
Ho tornes a repetir.
Ai, la vida del model!
La concentració
ets tu.
I jo també...

I la meva vergonya?
Què se n'ha fet?
Menjar pels coloms.
Si algú hem veiés!
Té gràcia, no?
Tu que hem dibuixes.
I el meu cos nu.