Tu, que balles sola

Un relat de: Galseran

Tu, que balles sola
envoltada de la música
i de l'ambient.
Aureola al teu voltant.
Música, gent: ambient.
I tu, que balles
sola.

Per què sola?

Sense ningú.
Ni una amiga, ni un amic.
Ballant sola.
Ballant sola en una Festa Major d'estiu.
En un concert ple de gent.

Creuem mirades...
I quins ulls!
Qui sap què passa pel teu cap!?

Si segueixes sola...
M'aproparé a tu.

I quelcom em distreu.
No et voldria perdre de vista.
Però...
ho faig.

Els meus ulls et busquen.
On ets?
On ets, tu, que balles sola?

I et busco llargament.
Però ja està.
No hi ets.
Te n'has anat.
On?
On ets, tu, que balles sola?

Mai més l'he tornat a veure. El seu record passà a ser anecdòtic. I només un moment de confusió, força temps després, me la recordà en un ambient real i similar.
No era ella.
No eres tu, que balles sola.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Galseran

7 Relats

8 Comentaris

7665 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Vaig néixer l'any 1989, però no diré quants anys tinc.
M'agrada escriure i llegir amb devoció; massa pel poc temps que tinc. Escric poesia i novel·la. També escric molts articles. Sóc un bon estudiant, però menys del que es diu.
La meva altra gran afició és la història.
Sóc tot un personatge, gairebé migfamós, per la meva forma de ser i per la meva imatge tota aristocràtica. Darrera d'aquesta imatge s'hi amaga el Galseran que tant balla fina a l'exhaust en qualsevol festa com el Galseran que escriu versos amb llàgrimaes als ulls.