Trenta-un colors

És fosca nit. Les aurores boreals baixen del nord glaçat, exèrcits d'unicorns surten dels boscs i aixequen el cap cap a elles, fitant-les amb la llança. Els pegasos són tants que fan pensar que el cel està ennigulat, tot i estar ple d'estrelles, com una sopa. Una enorme i estimada balena blanca s'acosta per les tímides aigües de Tramuntana per regar-me d'alenades. Les campanes de totes les esglésies repiquen fortament i tendra el teu nom. Els camps són roses vermelles, roselles, lliris ben blancs, tulipes de trenta-un colors. Les aigües subterrànies foraden la terra i s'oxigenen com guèisers, mentre oceans de lava ocults als nostres ulls encenen espelmes de focs artificials i creen illots on prendre la Lluna. L'univers s'inunda d'escalfor amb el teu somriure, de llum amb la teva dolça mirada.