Trajecte Diari

Fa fred i la gent fitxa el seu bonometro sense mirar a la gent que l'envolta, ni un hola! o un bona vesprada que tant m'agrada rebre.

Sona el guitarrista al passadís del metro, i jo deixe passar els trens escoltant la cançó, que dolça i tranquil·la em recorda a tu.

Arriba el metro que m'he decidit a agafar i la gent ix i entra sense saludar-se, pot ser per que hi ha presa per arribar a casa desprès d'un dia de molt de treball, o qui sap si la persona que ara ix del metro no vol parlar-ne de que s'ha passat la vesprada buscant alguna feina per tal de poder pagar l'hipoteca que tant l'apura.

Dins del metro ja és respira altre ambient, uns joves parlen de la festa de dijous o de com de difícil és la seva carrera nova, les senyores assegudes llegeixen revistes que conten mil històries d'un personatge que ha venut la seva llibertat a base d'exclusives que faran que milions de persones perden el seu temps escoltant o llegint.

Hi ha qui llig un èxit de vendes o qui escolta música i s'absenta de tot el seu voltant.
O la mare amb la xiqueta que observa detalladament l'home de color, qui sap si amb por o amb curiositat.

i mentre passen les parades jo alegre el temps mort amb lletres de Benedetti.

fins que un soroll avisa que m'he de baixar a la parada pròxima.


Enfile camí a casa per l'avinguda on els estudiants es preparen per un futur incert, torne a sentir converses de carreres difícils, de poques ganes d'estudiar i de festes i dijous.

Mentre camine cap a casa imagine que algun dia m'esperaràs a la porta i just només rode la estranya clau, em rebràs amb una abraçada.