Tots els camins porten a Roma.

Llegia l'exposició de motius de l'atorgament de la Creu de Sant Jordi de l'any 2009 :

Tot país necessita una certa dosi d'èpica que li permeti transcendir l'estricta quotidianitat. En l'època present, aquest paper és assumit per aquelles persones i col·lectius que, gràcies al seu capteniment, constitueixen un exemple per als seus conciutadans. Són referents per la seva vàlua científica i acadèmica, pel seu lideratge empresarial o cultural, per la seva implicació social i formativa, per la seva representativitat històrica i professional, per la seva potencia creadora, per la seva excel·lència investigadora i intel·lectual, pel seu compromís democràtic i polític, etc.

Amb les Creus de Sant Jordi, la Generalitat de Catalunya fa explícit el reconeixement col·lectiu i l'estima cap a aquests herois contemporanis, persones i col·lectius que han excel·lit en els seus camps i que amb el seu exemple ens fan millors com a societat.

Un homenatge que aquest any 2009 s'ha concretat en 27 personalitats i 15 entitats.

L'apel·latiu d'herois contemporanis no pretén ser cap excés retòric i en voldria constatar la seva idoneïtat. En primer lloc perquè des de la seva creació, el 1981, totes les persones i col·lectius homenatjats apleguen mèrits més que suficients com per ser-ne mereixedors. En segon lloc, perquè amb aquest guardó la societat catalana només compensa mínimament l'esforç generosament esmerçat per tots els qui han estat premiats. I, finalment, perquè amb aquest reconeixement estem assenyalant a les generacions futures quin és el camí a seguir.

Les Creus de Sant Jordi són un acte de generositat social que es correspon amb unes trajectòries personals, col·lectives i professionals d'una generositat i exemplaritat superiors. Catalunya se sent orgullosa de poder comptar amb aquests herois contemporanis. De les seves biografies, de la seva història, s'extreu el relat èpic necessari per fer front als reptes de present i futur. Conscients que el poble que sap reconèixer els millors, manté viva la seva capacitat col·lectiva de millorar. A tots els guardonats i guardonades d'enguany hem d'agrair el seu exemple i tot el que han donat a la societat catalana. Avui és una bona ocasió per expressar aquest agraïment.

JOSÉ MONTILLA
President de la Generalitat de Catalunya

Fèlix Millet i Tusell , personatge de trista actualitat, va rebre l'any 1999 la Creu de Sant Jordi. Del seu periple vital, es desprèn clarament que no se'l pot incloure dins la categoria dels "herois contemporanis":

Fèlix Millet i Tusell (Barcelona, 8 de desembre de 1935) és un empresari català, fill de Fèlix Millet i Maristany i renebot de Lluís Millet i Pagès. Expresident de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música Catalana, fundada per ell mateix el 1990. Ha dinamitzat les activitats del Palau de la Música, tot oferint beques i renovant-ne l'edifici, que ha estat declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat.

El 1974, juntament amb Josep Trias de Bes i Joaquim Molins i Amat, va ingressar a l'empresa immobiliària Renta Catalana, dirigida pels germans Ignasi i Antoni Maria Baquer i Miró. El 6 de maig de 1983 fou enviat dues setmanes a presó preventiva per un delicte d'estafa en relació amb aquesta empresa, juntament amb Ignasi Baquer i Eduardo Guillén Ulloa.[1] El 1984 l'Audiència de Barcelona el condemnà a dos mesos de presó i a 30.000 pessetes de multa per un delicte d'imprudència que va facilitar un delicte de falsedat.[2]

L'any 2006 fou nomenat President de l'Agrupació Mútua i un any més tard de Bankpime. El 2007 fou nomenat vicepresident tercer de la Fundació FC Barcelona, càrrec del qual dimití el setembre de 2009 arran de l'escàndol de l'Orfeó Català. També és membre de la Fundació Pau Casals.

És fill de Fèlix Millet i Maristany, president de l'Orfeó Català entre 1951 i 1967.

L'any 2003, Fèlix Millet va incorporar-se al patronat de l'Institut Catalunya Futur, secció regional de la Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials (FAES), que presideix José María Aznar. Aquell mateix any, la Fundació Orfeó Català va rebre un increment de 3.000.000 d'euros del Ministeri de Cultura del govern espanyol presidit pel mateix José María Aznar.

A finals de juliol de 2009 es veié implicat en una investigació de la fiscalia de Barcelona en què s'intentà aclarir un presumpte desviament de dos milions d'euros durant el 2003 i el 2004 per part de l'Associació Orfeó Català - Palau de la Música i de la Fundació Orfeo Català, el patronat del qual és presidit per Millet. Al juny del 2009 la fiscalia de Barcelona ja havia presentat una querella per apropiació indeguda i falsedat contra Félix Millet Tusell i tres responsables i directius més de la Fundació.

Aquestes acusacions recorden les que Millet ja va rebre el 1984 i que van acabar amb dos mesos d'arrest i al pagament d'una multa de 30.000 pessetes per un delicte de falsedat en el cas del frau immobiliari de Renta Catalana. El 1983 havia estat ingressat a la Model juntament amb els seus socis per ordre del jutge quan s'investigava una presumpta apropiació indeguda, delicte del qual finalment va ser absolt.

El 28 de juliol de 2009 fou destituït del seu càrrec de president del Palau de la Música i el 31 de juliol següent ell mateix va cessar el seu càrrec de president de Bankpime.

Millet confessa haver desviat per al seu benefici personal almenys 3,3 milions d'euros, que va destinar, entre altres usos, a reformar immobles de la seva propietat i a pagar viatges a la seva família. En la seva confessió, Millet explica que entre 2007 i 2009 va fer que la Fundació del Palau abonés 1,3 milions d'euros per pagar obres i reformes en immobles propietat de la seva família a l'Ametlla i Barcelona.També va desviar 500.000 euros dels fons del Palau per costejar viatges particulars de la seva família i la de Montull, a diverses destinacions, des de les Maldives a Dubai. Tot això, a més a més dels seus honoraris de més de 1,5 milions de euros. Millet també confessa que van pagar comissions i van contractar "pagant en negre".

A la Roma clàssica, entre els ciutadans lliures el suïcidi era una opció que la societat acceptava, i en algunes ocasions fins i tot valorava com la "solució" ràpida - i neta - d' un problema ètic.

En aquest lamentable assumpte la "sortida romana" s'està demorant més enllà del que possiblement pugui suportar el país.

© Antonio Mora Vergés