Tot queda a casa

Va publicar a les xarxes socials socials socials món online line line que ell, escriptor, recordava al seguidoram (i que el recomanessin al no-seguidoram) que, en temps de pandèmia i confinament, adquirissin els seus llibres via la que fos, afegia, 'cadascuna segura i seguidora dels protocols estrictes amb desmesura', tontament-fent-se-el-simpàtic rodolinitzava ,que els serien òptims per entretenir-se en el bon gaudi de la lectura, que 'sent bona res l'atura', i somreia emoticonament. "Les meves novel·les us seran ideal i eficient ajuda davant del tràngol", expressava, i hi sumava un selfie picant l'ullet en què hi tenia cataracta.

Algú viperí va respondre a la proposta: "Oportunista, aprofitat, que et bombin!". Arran d'allò, una tirallonga de comentaris d'altres en breu van reforçar aquella opinió. De resultes, l'escriptor s'inspirà per redactar una nova obra en què, arran de com el jutjaven, acabava llevant-se la vida. Va ser un èxit. La primera edició va volar. Els hereus del difunt (ho estava de debò?) es fregaven les mans agraint la morbositat que, sí: omple butxaques.