Cercador
TOT GRONANT-ME AL BALANCÍ
Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs- Compartir:
Van passant els minuts, però és llarga la tarda.
El tic-tac del rellotge, persistent, m'acompanya
en un viatge eixut entre inútils becaines.
Jo romanc somnolent mentre el silenci em parla.
Els pensaments, somorts, apareixen i fugen,
talment llums de vaixell que al mar fan pampallugues.
Tot de sobte em desperten i després m'endormisquen,
balancí de la son que insulsament em gronxa.
Jo mastego records que són llunyans i tristos,
car d'aquests molts en tinc i amb els anys no prescriuen,
com aquell dia fosc en què et tanquí les portes,
i ara no sé per què... si les volia obertes.
El lament és ben viu tot i anar “pesant figues”,
puix que un record punyent amb els anys no s'oblida,
i molt sovint et cerco perquè em cal retrobar-te,
demanar-te perdó i, si ho vols, estimar-te.
Fidel Gangonells i Borràs
Comentaris
-
Balanç del record[Ofensiu]aleshores | 06-07-2023
M'agrada la poesia amb mètrica. Aquesta et permet explicar-te amb facilitat. Sempre la nostàlgia! O els girs del passat que ens han dut fins on són i potser no del tot on voldríem.
Però si em arribat on som és per alguna raó de pes. -
Recordant els anys. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 06-07-2023 | Valoració: 10
És lamentable com es passen els anys. Pensant en el passat ens fa viure d'alguna manera, si vivim el dia a dia.
Molt enginyós, aquest poema, per a pensar.
Cordialment.
-
Balancí del temps.[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 12-06-2023
Els gronxadors havien estat de sempre com ara ho és el sofà de cal spicoleg....On et relaxades i repasses els encerts i els errors de la vida. Aquest poema teu m'ha fet traslladar a altres époques... Tot ell està trenat amb paraules belles i concretes, cosa gens fàcil.
-
Sentiment....[Ofensiu]Rosa Gubau | 12-06-2023
de culpabilitat, records persistents, amor, dubtes i pensaments que van i venen.....
M'ha encantat aquest poema Fidel.
Rosa.