Tornarà a mi

I en la soledat de la meva tristesa, i en la foscor de la meva desesperació, la meva ànima no troba, ni tan sols, un vaporós fil de llum per esbrinar, almenys, si els records forman part d'un passat que no tornarà, perquè ja se n'ha anat, ja no ets el seu " tot".

I encara que el dolor t'identifica com a vividor de vida, dura, és clar...
I encara que segueixi pensant que l'amor és el més gran que el cor pot trobar...

No deixo de desitjar amagar el meu en algun lloc desconegut i irrecordable per ningú, i ser per un temps un cos buit i insensible, el qual només seguéis endavant perquè el temps transcorre, no perquè la vida segueixi el seu inevitable destí...

Què serà del meu somriure, de la meva alegria i felicitat...
Murmureume boja, no perquè ara noles senti, sinó perquè en la meva encantadora bojeria, la ilusió i la meva esperança no s'esfumen del tot... I és llavors quan descobreixo que no és el transcurs del temps el que m'arrossega cap al futur, sinó el desig d'alguna cosa millor que sé que m'espera, d'alguna manera..., en algun moment...

I em reconforta veure que encara emqueden forces, que fins i tot la soledat i la desesperació són només mevas, no estic sola, les tinc a elles, encara que perverses siguin...

Et descobreixen en un cuadre en el que existieses, sumisa i passivament, però existieses.
Això sí,
Existir...grans possiblilitats i oportunitats per a canviar les coses.

Mar d'il·lusions i esperances que, encara que a vegades no el trobi, sempre torna a mi...
Potser,... Probablement,...Segurament,... tornarà a mi.