Ets imant del meu cor

Fara quasi cuatre mesos... I no t'en vas del meu cap, del meu cor...

Busco la manera de tirar endevant, de fer-me forta, i oblidar-te.. però no puc..

En el meu cap... Tu, els teus ulls, el teu somriure, la teva gracia, la teva pell, la teva dolça esquena, el teu suau cabell,...

Si fa molt temps d'això... Però perquè no t'oblido? Per què cada nit ja s'em fa insoportable?... insoportable somiar-te... sabent que ja ets d'una altra...

L'amor no es fixa en edats...

No vull tornar enrere, vull passar pàgina.

Busco alegries, felicitat... i les trobo, però no es suficient, tot és insuficient sense tu...

Esprero que siguis feliç amb ella, tot i que no trobaràs la mateixa màgia amb ella.

Gràcies pels moments, per haver-me ensenyat l'amor de la manera que m'agradava, gràcies a tu sé que realment existeix...

I què dir de les persones que no em creuen, d'aquelles que pensen que faig el paper, dir-lis que puc considerar-me afortunada, perquè jo he viscut l'amor més immens, l'amor que ninguna d'elles podrà tenir mai...

No sé per què et reservo amb mi, per què em segueixes fent mal al cor...potser perquè el dolor é l'única ca que conservo de tu...i si tincel teu dolor et tinc a tu (no et vull perdre), i si et tinc a tu estem junts en l'instant...

Si estem junts t'estimo...