Cercador
Torna
Un relat de: aura- Compartir:
A vegades el món et cau a sobre, ara fa uns dies em va passar. El que un dia et pot semblar una solució al cap d'un temps pot esdevenir un torment. No puc mirar-te sense anhelar sentir novament els teus llavis. No puc parlar-te sense sentir-me posseïda per uns ulls que em tornen boja. No puc escoltar-te sense desitjar que em diguis que m'estimes. Somio que avui paralrem com dos bons amics i sentiré una sensació de buidor, una buidor que m'omplirà sabent que et tinc però no et puc tocar. El que començarà com un joc innocent de canalla ha d'acabar com tantes vegades he somiat darrerament. No em vull enganyar. Mai podré deixar d'estimar-te.
Per a tu, et costarà de creure però és tot el que no et ser dir amb paraules.
Comentaris
-
has expresat un estat d'anim que conec molt be[Ofensiu]marco3434 | 07-12-2006 | Valoració: 10
Que dificil és estar al costat d'allò que vols i sentir que es impossible que pugui estar més lluny. Tan distant que a vegades creus preferible apartar-te per no sentir com les onades dels batecs de la teva ansia et fan trontollà l'ànima.
Kronos no avança prou depressa i Kairòs està definitivament aturat i a tot això tu no hi pots fer rés.
Perdona però m'ha arribat molt fort el teu escrit i he necessitat escriure jo també.
Sort