Cercador
Tonyina
Un relat de: marcsulà.- Compartir:
Avui fa bon día i a més és diumenge. La J... té festa i li agrada llevar-se d'hora per a poder aprofitar les hores de llum del tant esperat dia festiu, així que cuidadosament, agafa el seu recent nadó, el posa dins del cotxet i surt al carrer.
Camina sense pressa, badant amb això i allò, avui té festa i no té necessitat de corre per res. Després de vint minuts de caminada, s'asseu en un banc, sota l'ombra d'un salze ploraner i treu un llibre. Aquest llibre la té enganxada, és la novetat de l'autor nacional que més li agrada, i a més a rebut molt bones crítiques. Pel que comença a llegir i després de deu pàgines sense despistar la vista de la lectura, sospira emocionada, feia temps que no llegía un text tant apassionant, no pot apartar la vista de les línies, cada frase té més força i raó que l'anterior, no pot parar de llegir, pensa en apartar la vista de les línies i reservar-se la lectura per més endavant, però s'identifica tant amb el personatge que com més llegeix més aprèn sobre ella mateixa. Està adquirint un coneixament molt dens a molta velocitat, la concentració i passió que posa la mare en la lectura fa que s'oblidi del voltant.
No toca de peus a terra fins que s'adona que els rajos de sol han canviat l'angle i el llibre l'hi enlluerna incòmodament la vista. És després d'això que s'adona que el nadó ha estat ni més in menys que sis hores d'estiu i sense cap mena de protecció a sota de l'agressivitat del sol. Ja no és un infant el que roman al cotxet, la deshidratació i els potents rajos de sol l'han reduït a una llesca de pa torrat que reposa entre suaus teles.
La mare després de veure la brutal negligència que havía comès, treu una llauna de tonyina que guardava a dins d'un compartiment del cotxet, i la tira sobre el raquític cadàver en un intent d'eliminar la prova d'asassinat a cops de coll. Se l'intenta menjar però l'escup perquè està massa cremat.
A més de rostir el seu fill, ha desaprofitat tota una llauna de tonyina.
Camina sense pressa, badant amb això i allò, avui té festa i no té necessitat de corre per res. Després de vint minuts de caminada, s'asseu en un banc, sota l'ombra d'un salze ploraner i treu un llibre. Aquest llibre la té enganxada, és la novetat de l'autor nacional que més li agrada, i a més a rebut molt bones crítiques. Pel que comença a llegir i després de deu pàgines sense despistar la vista de la lectura, sospira emocionada, feia temps que no llegía un text tant apassionant, no pot apartar la vista de les línies, cada frase té més força i raó que l'anterior, no pot parar de llegir, pensa en apartar la vista de les línies i reservar-se la lectura per més endavant, però s'identifica tant amb el personatge que com més llegeix més aprèn sobre ella mateixa. Està adquirint un coneixament molt dens a molta velocitat, la concentració i passió que posa la mare en la lectura fa que s'oblidi del voltant.
No toca de peus a terra fins que s'adona que els rajos de sol han canviat l'angle i el llibre l'hi enlluerna incòmodament la vista. És després d'això que s'adona que el nadó ha estat ni més in menys que sis hores d'estiu i sense cap mena de protecció a sota de l'agressivitat del sol. Ja no és un infant el que roman al cotxet, la deshidratació i els potents rajos de sol l'han reduït a una llesca de pa torrat que reposa entre suaus teles.
La mare després de veure la brutal negligència que havía comès, treu una llauna de tonyina que guardava a dins d'un compartiment del cotxet, i la tira sobre el raquític cadàver en un intent d'eliminar la prova d'asassinat a cops de coll. Se l'intenta menjar però l'escup perquè està massa cremat.
A més de rostir el seu fill, ha desaprofitat tota una llauna de tonyina.