titelles

Un relat de: mriona

Em sento titella
titella en el circ
circ de pallassos
pallassos que no son.

Pallassos que no son
ni bons ni dolents,
son titelles i prou.

I actuo,
actuo en un mon que no comprenc
que rabia de por
que rabia de pobresa
un titella ignorant.

Després ve l'amor
i sembla que el sol brilla
i perdo el secret, sense voler.

Després l'amor se'n va
i després ve
ve i va com el mar.

Va i ve fins que em confonc,
em confonc i es queda
com una bola de llum
sense miraments, sense peros, sense límits.

Aleshores soc una mica menys titella
una mica menys ignorant
com si de l'infinit li restes un
una mica menys, en el circ de pallassos.

Comentaris

  • tots som titelles i pallassos...[Ofensiu]
    atram | 16-12-2006

    el més important, però, és adonar-nos-en i escollir la obra on actuarem, i moure nosaltres mateixos els nostres fils...
    cert, a través de l'amor s'esdevenen aquest tipus de miracles, que a voltes, després es transformen en miratges...
    una abraçada
    atram

  • gracies averrois[Ofensiu]
    mriona | 24-10-2005

    gràcies pels comentaris, feia molt temps que no entrava a la pàgina. porto una vida una mica envolicada on el temps vola com per art d'encantament. suposo q al no donarme temps per recordar qui soc a vegades defalleixo, flaquejo. només és a vegades. petons, m.

  • RECORDA...[Ofensiu]
    AVERROIS | 07-09-2005 | Valoració: 8

    Quan vas estimar, el poder que tenies, talla els fils que et fan titella i escapa del circ dels pallassos. Ho aconseguiràs. Una abraçada.

l´Autor

mriona

2 Relats

5 Comentaris

1475 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor