Cercador
THE MARTYRDOM OF SANT MARC. GANDESA. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Joan Serra Saún m’enviava una crònica, i les fotografies del runam esfereïdor de la Capella de Sant Marc, i de les meravelloses vistes que es tenen des d’aquell indret, m’explicava també que al XVIII, en un esclat religiós – curiosa definició de com funcionava la relació entre l’església catòlica i els seus ‘ fidels’ - el rector de Gandesa Mn. Antoni Soler de Cal Cerer, per l’any 1753 va iniciar un seguit d’obres, la més importat fou la nova església de la Mare de Déu de la Fontcalda.
Al mateix temps i per subscripció popular va fer construir o reconstruir tres capelles similars; dues al turó del camí dels Perdigons que foren conegudes com les capelles del Calvari, i l’altra a la Mola d’Irto dedicada a Sant Marc, ja que per les restes de fonaments anteriors i documentació escrita, en tenim referències.
La Capella de Sant Marc, fou dotada de romeria anyal i culte per dita diada, recuperant una tradició que estava documentada almenys des de 1618, en que l’arquebisbe Joan de Montcada i Gralla (València, ? - Barcelona, 1622). Arquebisbe de Tarragona (1613-1622), prohibeix les misses i processons, per ‘qüestions de seguretat’ ; desconeixem l’existència en aquella època de bandolers i/o faccions armades en aquest territori, però tenim constància de l’extrema vanitat del prelat tarragoni, que li valdria l'amonestació per part del Rei Felip II d'Aragó i III de Castella que li demanà que utilitzés amb moderació el seu títol de Senyor de Tarragona per evitar conflictes.
A dia d’avui només resten dempeus parcialment les parets laterals, i dins al clos la natura s’ha ensenyorit d’allò que li pertany.
No trobava dades relatives a l’existència d’un absis ( improbable per l’època ), i fins d’un campanar d’espadanya com s’acostumava.
En el conflicte bèl•lic que seguia a la sedició dels militars feixistes i que recolzava la jerarquia eclesiàstica amb l’única excepció de l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), l’aviació franquista, sense cap necessitat ni objectiu militar, llevat de la indissimulada voluntat de ‘dessolar la terra ‘, la va deixar en l’estat en que la veiem avui encara de ruïna total, quedant dempeus només les dues parets laterals.
Sant Marc és un dels itineraris excursionistes més transitats, per les vistes panoràmiques de la plana de Corbera d’Ebre i Gandesa, que en dies clars la visió pot arribar fins els Pirineus.
Demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), si les tenen, imatges d’aquesta capella en una estat menys decebedor.
Ens agradarà rebre més aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Al mateix temps i per subscripció popular va fer construir o reconstruir tres capelles similars; dues al turó del camí dels Perdigons que foren conegudes com les capelles del Calvari, i l’altra a la Mola d’Irto dedicada a Sant Marc, ja que per les restes de fonaments anteriors i documentació escrita, en tenim referències.
La Capella de Sant Marc, fou dotada de romeria anyal i culte per dita diada, recuperant una tradició que estava documentada almenys des de 1618, en que l’arquebisbe Joan de Montcada i Gralla (València, ? - Barcelona, 1622). Arquebisbe de Tarragona (1613-1622), prohibeix les misses i processons, per ‘qüestions de seguretat’ ; desconeixem l’existència en aquella època de bandolers i/o faccions armades en aquest territori, però tenim constància de l’extrema vanitat del prelat tarragoni, que li valdria l'amonestació per part del Rei Felip II d'Aragó i III de Castella que li demanà que utilitzés amb moderació el seu títol de Senyor de Tarragona per evitar conflictes.
A dia d’avui només resten dempeus parcialment les parets laterals, i dins al clos la natura s’ha ensenyorit d’allò que li pertany.
No trobava dades relatives a l’existència d’un absis ( improbable per l’època ), i fins d’un campanar d’espadanya com s’acostumava.
En el conflicte bèl•lic que seguia a la sedició dels militars feixistes i que recolzava la jerarquia eclesiàstica amb l’única excepció de l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), l’aviació franquista, sense cap necessitat ni objectiu militar, llevat de la indissimulada voluntat de ‘dessolar la terra ‘, la va deixar en l’estat en que la veiem avui encara de ruïna total, quedant dempeus només les dues parets laterals.
Sant Marc és un dels itineraris excursionistes més transitats, per les vistes panoràmiques de la plana de Corbera d’Ebre i Gandesa, que en dies clars la visió pot arribar fins els Pirineus.
Demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), si les tenen, imatges d’aquesta capella en una estat menys decebedor.
Ens agradarà rebre més aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6916 Relats
1201 Comentaris
5447359 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME