Cercador
Tens crèdit
Un relat de: Epicuri- Compartir:
-Tu que ets el meu amic
¿hem podríes prestar uns diners?
Mira, Jaume. Tu veus que el meu kiosk de pipes, està col.locat Al costat del Banc Central?
-si.
Doncs mira, estic subjecte al pacte de bon veinatge
-?
Jo no presto diners i ells no venen pipes
La manera més vella però també la mes efectiva de controlar el pressupost es la técnica "Pilot":
Agafar els diners en efectiu que JA has cobrat en efectiu. Fer pilots:
Aquest pilot pel lloguer, aquest pel menjar, i continuar fent pilots fins que s'acabin els diners i no es puguin fer més pilots. . Quan passa això. No consumir rés més, fins que tornin a entrar diners i es puguin fer més pilots
També existeix el recurs al crèdit però diguin el que et diguin et ben asseguro que té les seves emocions i els seus riscs. Com un esport de risc. Un càtedratic que vaig patir, que en sabía molt d'economía però sobre tot de fer mal a les personesamb especial predilecció lamb els estudiants que queien sota la seva férula, em va ensenyar quelcom que no oblidaré mai ( els cops que no et trenquen l'esquena te la reforcen):
El recurs al crèdit és com la droga: En petites dossi estimulen, però crea hàbit i a la llarga, mata.
Ja sé que tots els bancs i comerços diuen que el regalen , el crédit. Però, personalment penso que si fa uns anys l'empresa d'assegurances anglesa que es feia càrreg de la cobertura de la pólissa de responsabilitat civil dels economistes catalans, la que protegeix als consumidors de l'eventual errada humana d'un economista que perjudiqui els teus interessos. Va fer fallida per no poder atendre els seus crèdits dies després de aprovar totes les auditoríes de rigor
qui pot assegurar que el crèdit es quelcom fàcil d'obetenir i sobre tot d'administrar o fins i tot, sense importància?
Un altre qüestió és com abordar les situacions de no poder pagar deutes, que no hauríem de caure en la trampa d'adquirir. D'això parlarem un altre día. I de la funció que es desitjable que tinguin els diners i fins i tot, les propietas. Si han de ésser instruments de servei a les persones o han de ésser aquestes darreres les que siguin instrumentades, y de fet esclavitzades .
Al cap i la fí, els diners no es poden menjar, com tampoc la majoría de les propietas. Tret de que siguin menjívoles i en aquest últim cas, si es mengen deixan de ésser propietas.
-Que hem dius t'han donat 10 millons d'Euros per aquell gós pollós?
-Ja et vaig dir que era de bona raça
-Caram! Però 10 millon, un a sobre de l'altre?
- Si, si , bé .no,exactament m'han donat cinc gats de dos millons d'Euros cadascún!
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
429153 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com